Reflexió "Tiana y el sapo"

Els primers dies de classe no sabíem quina podria ser la temàtica del nostre futur treball. Aquest fet ens va conduir a pensar, per separat, sobre les pròpies curiositats que teníem al voltant del món cinematogràfic, així com també, d’anuncis televisius. Durant uns dies vam estar mirant diversos anuncis que havien portat, en si mateixos, polèmica en altres països, però cap d’ells ens atreia suficient. Un dia, una de les meves companyes va parlar sobre la pel•lícula de Tiana; personalment jo n’havia sentit parlar i coneixia a nens que l’havien vist i n’estaven molt contents, però no havia arribat a veure-la. Vaig estar cercant informació sobre la pel•lícula per saber amb més profunditat què tractava i si realment, tenia contingut interessant per a analitzar. Un dia quedarem tots els meus companys i jo per a mirar-la, poder pensar ja en el treball, i tenir clar que la nostra feina aniria sobre la pel•lícula. En un primer moment, pensava que seria un treball més senzill. A mida que anàvem avançant, ens sortien més coses que analitzar i de les quals volíem parlar. Per aquest motiu, quan vam arribar a fer l’anàlisi del mitjà, vam separar-nos una mica la feina amb la finalitat que cadascun de nosaltres pogués centrar la seva mirada en certs aspectes i no en general. Per exemple, un amb les característiques dels personatges i els valors, altres amb els estereotips, missatges implícits i explícits, etc. 

Una vegada la feina està feta he de dir que estic molt contenta d’haver-la fet. M’ha enriquit com a persona, no només com a mestre sinó com a ser, en general, una persona més crítica amb lo que té al seu davant, a tenir curiositat del per què un aspecte i no un altre de la pel•lícula, veure les repercussions que pot tenir sobre els infants. En definitiva, una experiència on m’adono que fer una pel•lícula és una enorme feina, que darrera d’ella hi ha un gran equip per tal que el resultat final sigui increïble. Penso que, malgrat els directors reflecteixin unes idees i tinguin unes finalitats, els nens no ho percebem del tot i que amb una vegada que visualitzin la pel•lícula no és suficient. El que és més evident són les grans diferències que hi ha entre les dues amigues, Tiana i Charlotte; els gustos del príncep Naveen i el paper de la cuca de llum i el caiman. 

Com a futura docent, m’ha aportat que és important que si algun dia, a la meva aula, vull que els meus alumnes vegin una pel•lícula ho faci per algun motiu i no només per a tenir-los tranquils o perquè no poden sortir al patí, sinó que ho faci amb una intencionalitat i que realitzi una feina prèvia i posterior. D’aquesta manera el resultat del aprenentatge serà molt més enriquidor i satisfactori, els nens aprendran i descobriran que les pel•lícules tenen uns missatges, uns valors, i que no només serveixen per passar una bona estona. Serà bo que en parlem tots junts, que reflexionem. Aquest procés és semblant al que hem realitzat nosaltres per tal de poder elaborar un treball més exhaustiu. Molt sovint, he escoltat que tots els moments dins l’escola són educatius, però per a que ho siguin, els hem de convertir, transformar, preparar, ser un guia, etc i no quedar-nos asseguts. 

Al llarg de la pel•lícula, les cançons tenen un paper imprescindible ja que són transmissores de valors (esforç, tolerància, etc). Gràcies a elles, i analitzant el contingut, es dóna a conèixer una mica més sobre la cultura de Nova Orleans, que també, al llarg de la pel•lícula es veuen reflectits grans trets de la zona. Des d’aquest punt de vista, els nens arrel d’aquí es podrien interessar per conèixer on està Nova Orleans i situar-ho en un mapa i, a poc a poc, anar-ho lligant amb les seves tradicions que es veuen reflectides com és el jazz, els bunyols, la diversitat de classes socials, etc.

Fins aquí les meves reflexions i amb moltes fites per davant...

Valoració de les comptències assolides i del bloc

En la darrer publicació d’aquest bloc faré una valoració de les competències que he assolit i la utilitat que extrec del bloc. Primerament, dir que aquesta assignatura ha requerit molt de temps per a la reflexió, com bé diu el seu nom, i no quedar-nos amb les primeres impressions, és a dir, anar molt més enllà del que veiem en un primer moment. Crec que el fet de reflexionar és una habilitat que no se li dóna la importància que es mereix, per aquest motiu, se’ns passen gran quantitat d’informacions per alt. A més, un tret al qual li he tret profit ha set al fet de poder compartir amb altres companys les experiències que anàvem comentant en el bloc, així com també visitar-ne i poder intercanviar opinions o conèixer alguns centres, a nivell de metodologia, amb més profunditat.

Penso que aquest any he millorat molt en la utilització de les TICS, especialment en els blocs ja que he sabut personalitzar-lo. A poc a poc, li he anat agafant gust, i a mida que he visitat blocs d’escoles, m’he conscienciat que a través d’ells, un centre i els seus membres es donen a conèixer. En un primer moment, no sabia ben bé si el que estava publicant al bloc estaria bé o no, però gràcies a les revisions que ens heu fet, han ajudat a saber com ho estàvem fent, a més d’animar-nos per la bona feina que estàvem fent o donar-nos algunes orientacions per anar millorant en les properes entrades.  

Una tasca que no ha set del tot senzilla ha estat la d’haver de reflexionar al final de cada entrada sobre les competències que havíem desenvolupat, ja que això requereix esforç, i ser conscient sobre allò que estem expressant. A més, ha set la primera vegada que he treballat d’aquesta forma, és a dir, saber trobar la competència que s’ajustés més al que estava explicant. Aquest repte m’ha suposat fixar-me molt més en el que posava, trobar-li un sentit i ser capaç d’identificar en quina competència estava relacionat.

Personalment, he de dir que al llarg d’aquest bloc es veu una evolució i que per tant, l’objectiu de fomentar les competències d’aquesta assignatura està aconseguit, malgrat que encara em queda molt per aprendre i aprofundir. El que és cert és que aquest bloc acaba aquí però no els meus aprenentatges, així com la reflexió és una acció que està present en les meves actuacions.

I ja per acabar, el fet d’haver de fer una valoració final serveix per aturar-me i pensar en aquests darrers mesos (què he fet, què he aprés, què m’agradat i que no, etc) i extreure els punts forts i febles de cada sessió.

Les etiquetes d’aquestes entrades estan relacionades amb la competència de reflexionar sobre els meus processos d’aprenentatge, especialment amb:

-      Fer-me preguntes relacionades amb el procés d’aprendre. És a dir, cada vegada que he hagut de fer una activitat he tingut que reflexionar, trobar relacions,  buscar en la xarxa tant de forma individual com en grup, sintetitzar, etc.

-      Reflexionar sobre els meus errors i cercar maneres de millorar. Això ho podem veure reflectit en les tasques diàries, nosaltres actuem d’una manera però no sempre surt el que esperem. Amb això vull dir que, quan la resposta no és l’esperada cerquem altres formes d’actuar, sempre sent conscient que ens podem equivocar.

-      Identificar punts forts i febles de les nostres competències i/o capacitats professionals. Aquesta competència l’he treballat al llarg del semestre i aquí es pot veure reflectida en el moment que explic en quines tasques he evolucionat, quines he de millorar i quines em falten treballar.

Autovaloració del documental

Una vegada finalitzat i presentat el nostre documental de “La vida en les parets” he de dir que ja ens hem tret un pes de damunt molt gran, ja que ha estat una feina que ens ha requerit molt de temps, esforç i dedicació. Malgrat això, penso que ens ha valgut la pena i que tots els trets anomenats en la línia de damunt s’han vist reflectits.

Per a les persones que no han tingut l’oportunitat de veure’l, faré un petit resum de les seves parts i així poder fer-se una idea. Primerament, cal dir que comença d’una manera molt general, és a dir, parla de les parets que ens envolten, siguin les de la nostra casa, les del carrer, poble, barri o les d’una escola. Cadascuna d’elles parlen, transmeten, tenen un sentit, però totes elles ens diuen una cosa diferent per aquest fet mostrem un recull de parets (blanca, de color, de pedres, etc) i a poc a poc, ens anem centrant en les parets de l’escola.

Un aspecte que vam trobar interessant va ser el tema de donar-li sentit a una paret des de diferents punts de vista, per a que quedés reflectit vam demanar col·laboració a diversos professionals del món laboral: enginyer d’edificacions, pintor, escaparatista, mestressa de casa, infant, mestra d’infantil i decorador d’interiors.  Després d’aquesta introducció molt global, i partir de la idea que una paret té una utilitat i un significat diferent per a la societat, anem a visitar una escola d’infantil i primària on vam poder parlar amb els distints membres que formen la comunitat educativa: la directora del centre, una de les mestres d’infantil, dos famílies que porten els seus nens allí i un grupet de nens, amb la finalitat de poder conèixer amb més detall les parets d’un centre. Les conclusions que he extret són:

ü  Les parets d’una escola serveixen per narrar el que passa dins.

ü  No només s’informa als visitants del que s’està passant, sinó que és una manera per a que els nens siguin més conscients del seu propi procés d’aprenentatge, a més de sentir-se protagonistes.

ü  Malgrat que sigui una enfeinada el fet de documentar i no totes les famílies ho agraeixin i dediquin temps a observar, llegir i implicar-se, val la pena fer-ho per aquells dos o tres nens i família que ho miren.

ü  A un centre hi ha diferents tipus de plafons i documentacions. Algunes són permanents i altres van canviant, depenent dels interessos que es promoguin. De totes maneres, no tot és pot documentar, s’ha d’intentar extreure la informació més significativa i valuosa.

ü  Per a que les famílies s’interessin per la documentació del centre i els seus plafons, s’ha de transmetre als infants la importància que tenen i dedicar temps a que els nens sàpiguen què i per què està penjat. Amb la finalitat que els propis nens siguin conscients i, molt il·lusionats, vulguin mostrar als seus familiars que hi ha a les parets. No només s’avalua per als nens i les seves famílies sinó que també per a l’equip educatiu.

ü  En tot el procés de documentar ha d’haver una continuïtat.

ü  Es documenta per donar visibilitat, per recordar, per explicar, per avaluar i planificar. I es pot fer amb els processos dels infants, els projectes que es duen a terme i sobre la vida de grup o individual dels nens.

ü  I ja per acabar, unes paraules molt sinceres que va dir la directora del centre i és que “Un infant comença a crear la seva història des del primer dia que entra a l’escola”.

A continuació, mostrem una mica de teoria de les diferents fonts consultades de les quals hem pogut conèixer que no hi ha una manera de documentar, sinó que n’existeixen moltes més. Com per exemple: tríptics, fulletons, blocs, diaris d’aula, marcs digitals, etc. A més, vam deixar constància d’una sèrie d’aspectes que cal tenir presents en el moment de documentar: els continguts que siguin suggeridors, atractius i amb informació clara i ordenada; una adequada informació visual i estètica, és a dir, distribució adequada entre títol, fotografies o cites, evitar estereotips, tipologia clara per a facilitar la lectura; i que la documentació la podem trobar a qualsevol espai de l’escola però sobretot que estigui a un lloc accessible. I per anar tancant amb progressivitat el documental, hem acabat amb unes fotografies de diferents escoles, unes cites d’autors que parlen d’aquest tema i les nostres conclusions personals a nivell grupal.

 Per anar acabant amb aquesta entrada, crec que els aprenentatges han estat molts i diversos, a més, penso que la dinàmica que hem seguit en el documental ha set variada, ja que hem combinat diversos aspectes com són: fotografies de les documentacions que fan per diversos centres, entrevistes amb diferents professionals, imatges de la nostra ciutat, conclusions personals, teoria relacionada amb el tema... amb la finalitat que la visualització del mateix fos entretinguda, a part de profitosa per al nostre bagatge personal i ens aportés nous coneixements així com també poder aprofundir-los i/o ampliar-los.  Darrera tot el muntatge, les visites a les escoles, la informació rebuda i la que hem cercat, m’ha conduit a pensar quin tipus de documentació m’agradaria dur a la pràctica, així com pensar en quin paper vull que tingui dins la meva aula i el grau d’implicació que tindrien els infants en aquesta documentació, ja que no oblido que, a dia d’avui, el fet de documentar té un paper fonamental i gràcies a ella, queda una història marcada, s’observen els progressos de tots els membres de la comunitat educativa, en definitiva, aprenem i posem paraules a allò que succeeix i vivim.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb el meu propi procés d’aprenentatge perquè contínuament, m’he fet preguntes sobre què he aprés i per a què em servirà. També, hi estan vinculades les de contrastar el que diuen els documents com el PEC amb les pràctiques que es duen a terme, això es veu reflectit en algunes de les conclusions esmentades i sobretot en el moment de l’entrevista amb la directora que ens ho va corroborar duent el document a la cita; a més de reflexionar sobre la relació de les famílies i els nens amb la documentació, ja que també vam poder parlar amb elles. Aquestos, primerament els infants, ens van afirmar que estan contents de veure les seves feines penjades i que, de vegades, juntament amb la mestra decideixen què penjar i a on; i amb les famílies que vam poder parlar, ens digueren que estaven contentes de poder veure que fan els seus nens durant el dia, ja que a vegades, no tenien l’oportunitat de parlar directament amb la tutora del seu fill i gràcies a les documentacions diàries, i a les explicacions del seu infant, entenien una mica millor, que passava a l’escola. 

Aprenentatges en relació als treballs exposats

  Explica els aprenentatges que has dut a terme en relació als projectes de millora i als documentals. 

En quant a la visualització dels projectes de millora i dels documentals, crec que se’ns han mostrat tot tipus d’imatges i d’opinions, amb això vull dir que els realitzadors de les diverses exposicions han mantingut l’objectivitat. Personalment, aquest tret em serveix per ser crítica amb el que estic veient i agafar les coses més significatives i saber-ho transformar i dur-ho a la pràctica en el meu terreny. Per exemple, en el documental del “Bon dia”, les assemblees que se’ns van presentar no van ser del meu gust. Penso que és un moment on es pot aprofundir molt més enllà del que vam observar i anar adquirint més aprenentatge i protagonisme a mida que els nens creixent. Observar diverses maneres de fer em val la pena i em satisfà, ja que quanta més quantitat de material, experiències tinguem, més coneixerem i podrem anar creant el nostre estil.

M’encanta fer treballs en els quals hi hagi una part pràctica, perquè és la manera més real i propera a la realitat en que ens trobarem en uns anys. Tots els temes que s’han tractat en els documentals han estat de gran interès, no sols per la funció que tenen dins un centre sinó per la gran quantitat d’informació que contenien. Visualitzant els projectes de millora, t’adones que tot el que es fa a l’escola, des del menys a lo més significatiu, es pot millorar. Es pot fer si som conscients i pensem en el que es fa, per què i per a que.

I ja per acabar, estic molt contenta del resultat del documental que he fet amb les meves companyes. Relacionat amb millorar-lo, possiblement quan el miri dins uns anys, canviaria alguns detalls del documental o pensaria el per què vam triar una manera i no l’altre. Aquesta reflexió la relaciono amb el moment evolutiu de les persones, a dia d’avui sé uns coneixements però dins uns anys, espero saber molt més, i anar creixent com a futura docent. A continuació, exposo les reflexions grupals que vaig fer amb les companyes respecte a “La vida en les parets”:

§  Aquesta feina ens ha servit per prendre consciència sobre la importància que té, a dia d’avui, la documentació. És molt habitual que per feina, o per les presses diàries, no hagi la comunicació desitjada entre mestres i famílies. Si la mestra diàriament va documentant allò que fa, ajudarà als pares a saber que han fet aquell dia els seus infants i a que hagi continuïtat entre el que es fa a casa i a l’escola.

§  El fet d’haver-nos desplaçat a una escola ha fet que haguem pogut observar com es relacionen les famílies amb les mestres i els infants, i com interactuen amb la documentació presentada.

§  Gràcies a la realització d’aquest treball i a les diferents converses amb els distints professionals, hem pogut aprofundir i conèixer la gran quantitat de possibilitats que ofereixen les parets.

§  Creiem que per a què la documentació sigui significativa per als infants, se li ha de dedicar temps; parlant-ne, reflexionant-ne,... amb la finalitat de trobar relació entre el que veuen a una fotografia i el que han viscut. D’aquesta manera els hi serà més fàcil explicar a les seves famílies el que han fet. 

§  La documentació, en un primer moment, pot veure’s com una tasca senzilla, però va molt més enllà de penjar les quatre millors feinetes del dia. Amb això volem dir que, a l’hora de fer-ho s’ha de tenir en compte l’estètica, per tal que resulti atractiu i convidi al visitant a interessar-se pel que veu. Així com també, a posar-ho en un lloc de pas i que tots els infants estiguin presents en un moment o altre.

§  A mesura que anàvem focalitzant l’observació en la documentació presentada a l’escola que hem visitat, hem pogut veure que l’equip educatiu, junt amb els infants, fan una molt bona tasca en equip, reflectint la identitat del centre i la metodologia treballada.

§  Referent al tema de les entrevistes realitzades als diferents professionals que apareixen al nostre documental, cal ressaltar el complex exercici d’organització i coordinació per poder portar-ho a terme, ja que hem hagut de concertar diverses cites, adaptar-nos a diferents horaris i que el temps i l’espai ens acompanyes a l’hora de realitzar les gravacions.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades, primerament, amb la d’arribar a conclusions a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica, és a dir, una vegada hem obtingut tot allò que buscàvem, li hem hagut de donar forma, sentit amb la finalitat de poder extreure aprenentatges; també, una competència que l’he treballat ha estat la d’identificar les creences de la persona que estava explicant en comparació amb les meves, i així ser més conscient del per què jo no faria una activitat de la mateixa manera que estic veient. I ja per acabar, la competència d’identificar bones pràctiques, i comparar-les. Aquesta darrer, la he treballat en el moment de visualitzar les diferents tasques que es fan a l’escola i jo decidir quina manera és la que més m’agrada.  

Recerca de documentals

Recerca de documentals a la xarxa

A continuació present un recull de documentals que m’han semblat molt interessants, bé per la manera que es mostra o també per els seus continguts. Tots ells, tenen un gran paper al llarg del desenvolupament dels infants.

Primerament, parlarem de “Educación Emocional” és un documental en el qual es vol afegir les emocions a l’educació que reben els infants a l’escola ja que, en els últims anys, s’ha valorat més el coeficient intel·lectual i les habilitats que tenim per aprendre. La finalitat de treballar la part emocional és que els nens siguin feliços, bones persones, que estiguin bé amb ells mateixos i amb allò que els envolta. Amb això volen dir que l’educació ha de canviar, fent menció a que els coneixements els poden trobar i que, per tant, els futurs mestres s’han de formar ja amb aquest tipus d’educació, la emocional.

El documental m’ha aportat diferents estratègies de com identificar i treballar les emocions. I que sigui quina sigui l’emoció la treballem amb naturalitat, no reprimir-les. Per exemple, quan ens sentim nerviosos o enfadats, direm STOP, respirarem, pensarem com ens sentim i per què, i buscarem una solució o també, quan estem fent l’assemblea i dient-nos bon dia, l’encarregat del dia va saludant i un per un, pregunta com et sents. Si el nen preguntat li ve de gust, pot explicar què li passa i per tant, així ajudar-li entre tots, sempre que ell vulgui. A més, parla del procés d’autoregulació, on els nens han de ser conscients que no sempre es pot fer els que ells desitgen. La mestra que apareix en aquest reportatge utilitza una tortuga a la seva aula per explicar diferents situacions i fer espatitzar als infants. Seguidament, tens el link per a poder veure el documental, que personalment, crec que és de gran interès. http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

El següent documental s’anomena “Descubriendo los transportes”. Aquest el podríem utilitzar per a veure’l amb infants de més curta edat i complementar-lo amb els aprenentatges que s’han anat treballant a classe. Els protagonistes són quatre animals que decideixen donar la volta al món. Al llarg d’aquest recorregut apareixen diferents mitjans de transport, no només els que van per carretera, sinó que també els que podem trobar per aire, aigua i camp. Abans de conèixer-los es fa una breu introducció sobre aquestos, dient que amb els diferents transports es pot arribar a qualsevol banda del món que desitgem. A més de treballar una temàtica molt adequada per infants d’un a tres anys, la música és molt atractiva que convida a ballar i crida l’atenció del receptor. A mida que avança el documental, apareixen més animals, això ens ofereix aprendre el seu nom i la seva onomatopeia.  Si esteu interessats en veure’l, pinxeu aquí http://www.youtube.com/watch?v=sxPJbvlzUOg. Per aprofundir una mica més amb el tema dels animals i les seves remors podeu accedir al següent link: http://www.youtube.com/watch?v=cg0u5TyDkoo. És un recull d’onomatopeies de diferents animals. En un primer moment escoltem el soroll que fa i després ja apareix l’animal corresponent, amb la possibilitat de potenciar la discriminació auditiva.

Canviant totalment de temàtica anem a visitar els primers quatre minuts del següent documental “El día y la noche para niños”. Per la manera que té de començar, diria que és per a infants més grans ja que es mostren els planetes, es parla d’un eix imaginari i que la Terra gira. Quan ja hem visionat això, apareix un gos com a protagonista i es pregunta per què es fa de nits. Amb un coet viatja a l’espai i des d’allí es pot veure la Lluna, la Terra, el Sol i els corresponents moviments. Depenent de l’edat dels infants, serà necessari explicar aquestos moviments amb elements que ells puguin tocar o que ells representin els diferents moviments perquè imaginar-ho és molt complicat. He considerat que era interessant cercar un documental d’aquesta temàtica perquè és el moviment que fa la Terra tots els dies i que és necessari que els infants entenguin per què unes hores veiem el sol i altres es de nits i veiem la Lluna. http://www.youtube.com/watch?v=A1nstGrhvC0  Personalment, tots aquests documentals que estic cercant em serveixen per donar-me idees de com treballar les diferents temàtiques, adaptant els meus recursos a les meves necessitats i a les realitats de l’aula així com també ser crític per decidir què m’agrada o no.

I ja per acabar, adjunto el següent link http://www.youtube.com/watch?v=x1ROONitXic del qual m’interessen els dos primers capítols de “La alegría de vivir”, documental d’educació sexual per a nens. En aquest dos podrem veure les diferències que hi ha entre l’aparell reproductor femení i masculí. He cregut convenient posar aquest documental perquè crec que la temàtica és prou interessant i que els nens des de ben petits ja mostren atracció cap al seu cos i és un tema que està present a tots els centres infantils, ja sigui amb més o menys profunditat. Considero que en aquests capítols apareixen gran quantitat de noms i/o informació, i que depenent de l’edat dels nostres alumnes, hauríem de seleccionar allò que més ens interessa.

Les etiquetes d’aquesta publicació estan relacionades amb reflexionar sobre el meu procés d’aprenentatge, ja que al llarg de la recerca i explicació dels documentals els he estat argumentant i explicant el motiu del per què la meva recerca. Així com també, reflexionar sobre el que he visionat amb la finalitat de decidir si jo ho transportaria a la pràctica convertint-ho en una bona tasca.

Presentació documental "La vida en les parets"

-La vida en les parets-

Si pertanys al món educatiu, o per qualsevol motiu estàs interessat en aprofundir en el significat de la documentació escolar, t’agradarà el documental que hem preparat per a tu. “La vida en les parets” està realitzat per cinc futures mestres amb moltes ganes d’aprendre i conscients de la importància que té la documentació respecte als infants com a constructor del seu propi coneixement. Ja que mitjançant aquesta recorden les experiències que han viscut, fa visible els seus aprenentatges i dóna l’oportunitat de compartir amb la resta el que s’ha fet. Documentar no és una pràctica innovadora, ja que temps enrere ja es portava a terme per deixar constància de fets importants o significatius, podem recordar per exemple les pintures rupestres que representaven les seves vivències en les caceres.

Vos trobareu front un documental de caire dinàmic, ja que combina teoria, pràctica i experiències personals, a més de les nostres pròpies conclusions. El muntatge que hem seguit ens ha recordat la teoria ecològica de Bronfenbrenner, és a dir, “La vida en les parets” parteix d’una visió general de la ciutat d’Eivissa, focalitzant cada vegada més fins arribar a l’entorn més proper de l’infant. Tornant al tema principal, la documentació, dóna la possibilitat a les famílies per conèixer què fan els seus infants, així com conèixer-se entre ells, establint relacions, i que aquestes desenvolupin un sentiment de pertinença en la vida a la ciutat. També implica una reflexió per part del mestre, així com tenir present que cal continuïtat i coherència al donar visibilitat, ja que l’infant té una història des del primer moment que arriba al centre fins que se’n va. L’espai parla, comunica, sempre dóna un missatge.

I ja per acabar vos aconsellem unes lectures d’interès per si voleu seguir aprofundint en el tema:

§  GALARDINI A., LOZZELLI S., DAVOLI M. i TOGNETTI G.: Documentar: afinar els ulls per captar moments. Temes d’infància educar de 0-6 anys.

§  BASSEDAS E., HUGUET T. i SOLÉ I.: Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb la competència de l’autonomia en l’aprenentatge, més concretament, amb la de reflexionar i ponderar sobre elements que porten a una bona actuació professional, i amb la d’arribar a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida, tant de la teoria com de la pràctica. Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre, també hem contrastat si el que diuen els documents es correspon amb les pràctiques i rutines realitzades. Aquest procés és el que hem portat a terme al llarg de la nostra tasca. 

Comentaris a les bones pràctiques

En aquesta publicació podeu trobar els enllaços de les entrades de bloc on he fet els meus comentaris de les bones pràctiques:

• http://22023iratxecabrera.blogspot.com.es/2013/04/bona-practiques-0-3.html
• http://reflexioiinovacioursula.blogspot.com.es/2013/04/seleccio-de-bones-practiques-0-3.html#comment-form
• http://mifuturoproyectoreflexioinnovacio.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html?showComment=1367400333936#c3000344232934841288

Guió documental

Guió documental: "La vida en les parets"

• Introducció global al documental.

- Introducció

- Fotos de diferents parets

- Definició paret ----- arquitecte

                             ----- escaparatista

                             ----- pintor        etc

• Anem a l'escola "Es Pratet". Presentació del centre.

- Conèixer a la directora (Entrevista) Ex: Per què, per a qui, com i amb quina finalitat es documenta?

- Conèixer l'opinió d'una o dues mestres. Ex: Quina feina hi ha darrera d'aquest plafó? És útil?

- Perspectiva infants. Ex: T'agrada veure els teus dibuixos penjats al passadís? 

- Visió de les famílies. Ex: Finalitat dels plafons per a ells.

• Teoria sobre diferents tipus de plafons.
• Exemple de diverses escoles en el moment de documentar
• Conclusions personals. Com ens agradaria que fos l'escola? I la nostra aula? 

Les etiquetes que he establit estan relacionades amb la darrer competència que treballem però aplicada al nostre documental, és a dir, en un primer moment, durant la creació del nostre índex hem hagut de pensat en la justificació i contextualització del documental, així com cercar informació sobre les parets, en altres paraules, com es documenta a l'escola, amb quina intencionalitat ho fan, etc. 

Síntesis dels criteris espai i temps

 Síntesis dels criteris espai i temps

En un espai on conviuen nens, mestres i famílies cal destinar temps i espai per a l’intercanviï d’opinions o d’informació, en definitiva, un moment on poder parlar i escolar als demés i així anar establint vincles afectius entre els que formen l’escola. També, aquests moments s’han de crear amb cura (calma, calidesa, tranquil·litat...) sense oblidar la intencionalitat, és a dir, per a què ho fem.

Reflexionar i quantificar quin espai i temps li dediquem als vincles de qualitat entre els mestres, mestres-famílies, mestres-infants, els infants i les famílies. Potenciem aquests vincles durant diversos moments del dia com són l’arribada dels infants, quan desenvolupem les rutines, durant les activitats, a través de plafons penjats al passadís, etc.

El temps dins la jornada escolar l’invertim en contes que ens agradin, amb música, projectes, racons, activitats variades com el protagonista de la setmana, l’assemblea, psicomotricitat; i pel que respecta a l’espai, tenim present les parets, on decidim penjar-hi activitats, plafons, informació complementària, etc; també en l’espai hi trobem diversos mobles com són les prestatgeries amb objectes i joguines.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb el tema de per què es dedica aquest espai i temps a la pràctica dels vincles de qualitat, és a dir, a reflexionar sobre el funcionament d’aquest dos factors. A dia d’avui, ja són moltes escoles i centres infantils que li donen importància. A mida que he anat fent aquesta entrada, se’m passava pel cap en quins moments de la jornada escolar s’afavoria, quan estava de practicant, a l’establiment d’aquests vincles.  

Possibilitats educatives d'un documental

Reflexió sobre les possibilitats educatives d'un documental: Què t'aporta? Què pot aportar als demés? Sobre quines temàtiques seria interessant parlar?

Jo crec que un documental és un recurs molt útil que podem utilitzar dins la nostra aula ja que és un mitjà que atreu l’atenció dels nens. Avui dia, els infants passen moltes hores front la televisió, per aquest motiu, és aconsellable no desaprofitar l’oportunitat dels documentals. Aquest no només els entenc com un recurs d’entreteniment, sinó que també són educatius i formatius. A més, un documental pot tractar qualsevol tipus de temàtica, sense oblidar qui són els destinataris i la seva duració així com també el nivell de llenguatge audiovisual que utilitzin, que sol ser molt especialitzat i complex. En definitiva, no serà el mateix un documental presentat a infants que a persones adultes. Pel que respecta a que pot aportar-nos, puc dir que ens ajuda a conèixer més sobre temes concrets.

Els documentals no són substituts dels mestres sinó que és un material que el podem complementar amb les seves explicacions. Sovint, en els documentals apareixen exemples clarificadors i persones més especialitzades, això afavoreix a enriquir-nos en un tema, al mateix temps que potenciar una actitud crítica del que estem veient. Hem de tenir clar que quan estem veient, en aquest cas, un documental, els documentalistes s’han marcat uns objectius. Amb això vull dir que ens ensenyaran allò que a ells els hi interessi i tal vegada, no seran prou objectius.

Les etiquetes d’aquestes entrades estan relacionades amb els processos d’aprenentatge i ensenyament perquè incorporar els documentals dins la nostra aula és afegir un nou recurs a l’aprenentatge. A més, quan adoptem una actitud d’innovació és important estar alerta per anar adaptant l’actuació professional i fer propostes de millora i de canvi, si cal. 

Creences de la mestra en l'observació

 Identifica quines són les creences de la mestra en l’observació

L’observació que vaig explicar al meu bloc està feta per jo mateixa, per aquest motiu parlaré de les meves creences que van estar presents, no només en el dia de l’observació sinó també el per què d’un material i no l’altre i el tipus d’agrupament.

Per començar, la base de l’activitat estava en el material natural que havíem recopilat de la platja. Hem de fer conscients als nens que no només podem divertir-nos i aprendre amb les joguines de les botigues sinó que en el nostre entorn, i sense gastar diners, podem trobar material molt interessant, divertit i a l’abast de tots.  Com era ja la segona sessió d’observació, junt amb aquest material hi vam afegir elements per fer transvasaments. El fet d’anar introduint material era degut a que l’aprenentatge dels nens havia d’anar evolucionant.

Un altre creença que vull destacar és treballar amb un nombre reduït d’infants. Malgrat que no sempre sigui possible, cal fer-ho. D’aquesta manera els infants poden rebre una atenció més individualitzada i poden aprofundir en la relació amb els seus companys. A més, pel observador és molt més senzill, en el sentit que, es pot adonar amb més facilitat de possibles dificultats dels nens, intervenir amb tranquil·litat, etc. Si treballem en petit grup, el material que hem de posar al seu abast no és tant com si ho féssim per a tota la classe.

Una creença que compartia amb els meus companys era la de reunir-nos, després de cada sessió, per parlar de com s’havia desenvolupat l’activitat, quins aspectes havien funcionat i quins no. Amb la finalitat de poder millorar i proposar els materials de diferent manera. Personalment, és imprescindible reflexionar abans i després de fer, i no deixar les coses en l’aire com si no haguessin passat.

També, una creença que va estar present al llarg de tota l’observació és l’actitud d’espera i transmetre seguretat i confiança. Jo estava asseguda a una cadira, apuntant i observant sense perdre detall d’allò que feia l’infant observat. Malgrat que no intervenia en el joc dels infants, si que estava disponible cap a ells, podien accedir a mi en qualsevol moment, si ells ho necessitaven. Una mirada, un somriure o un gest eren estratègies que vaig decidir adoptar per tal que els nens es sentissin acollits, segurs de les accions que feien, en definitiva, reconeguts pels adults presents.

I ja per acabar, com el temps és un concepte tant abstracte pels infants vam decidir utilitzar l’estratègia de cinc minuts abans de finalitzar la sessió, avisar als nens. D’aquesta manera, ells s’anirien fent a la idea que el joc estaria a punt d’acabar i que tornarien a la seva aula en breu. 

Les etiquetes d’aquesta publicació estan relacionades amb la identificació de les pròpies creences i concepcions, per tant, estic reflexionant sobre el meu procés d’aprenentatge; i també, amb la competència d’identificar els marcs teòrics que qüestionen les nostres pràctiques, ja que les decisions que preníem estan lligades amb una concepció.  

Cas Centre Infantil

Cas elaborat arrel d'haver fet el de Susana

Estam al pati d’un centre infantil amb nens de diverses edats, els més grans són els de la classe de 2-3 anys. Un grupet de quatre nens de dita edat estan jugant amb els cotxes i les bicicletes, hi ha un total de sis vehicles, tres de cada. Els quatre nens volen jugar amb els cotxets, però no hi ha els suficients per a que aquests disposin d’un cotxe cadascú, un d’ells hauria de quedar-se amb una bicicleta. L’educadora s’adona d’aquest petit conflicte, deixa temps per veure si ho saben solucionar ells mateixos o si necessiten la seva intervenció. Com veu que l’assumpte no millora, decideix apropar-se i demanar què passa als quatre protagonistes de la història. Diuen la seva versió, com tots volen una bicicleta i no es posen d’acord, la mestra decideix transmetre valors com el compartir i l’empatia. Els hi dóna una possibilitat que consisteix en que un d’ells agafi una bicicleta i que es vagin intercanviant els vehicles, així tots poden gaudir. 

Les estiquetes que apareixen en aquesta entrada estan relacionades amb el procés que he fet en el moment d'elaborar aquest cas. És una situació molt comú que podem presenciar en els espais on hi conviuen infants i que no sempre sabem com actuar. L'actuació de la mestra es justifica a través d'unes teories estudiades i segons el que, també, jo faria. 

DAFO. Estratègies plantejades

Estratègies plantejades posteriors a un anàlisi DAFO 

Les estratègies que em plantejaria per a poder transformar les debilitats en fortaleses seria la de fer veure al meu equip de feina la importància de fer un treball cooperatiu entre tots, ja que tots compartim el mateix lloc de feina durant moltes hores diàries, així com també objectius educatius i gustos laborals. No tots tenim perquè pensar de la mateixa manera, però si tenir clar que la diversitat d’opinions, idees, metodologies, ens enriqueixen. És imprescindible que entre els companys ens ajudem en cas de tenir dubtes, i no voler anar d’amagat. En el sentit de, un educador pensa una activitat molt atractiva, però per a que els demés no la copiïn no la explica als seus companys.

Per a tractar la rigidesa dels horaris, malgrat que sovint ja vingui imposat del centre, observaria i escoltaria les actituds dels infants. Ells són els màxims protagonistes de la jornada escolar. Un exemple d’això seria, en l’horari posa que després del pati, hi ha que fer l’activitat però ens adonem que, quan arribem de l’esplai els infants estan molt alterats i de vegades, una mica cansats. Si volem que l’activitat plantejada surti bé i que els nens gaudeixin fent-la serà convenient cercar un altre moment. Per exemple, abans d’anar al patí i després d’haver esmorzat. I després del patí podríem dedicar el temps a treballar hàbits d’higiene o descans. 

Una fortalesa que em va agradar molt del centre és la implicació que tenen les famílies dins el centre, a més de la conscienciació que tenen d’allò que estan treballant dins l’aula. Una estratègia que adoptaria també, seria la de demanar la seva ajuda per a poder crear espais d’aprenentatges, activitats, etc. Per exemple, si vull fer la panera dels tresors a l’aula de nadons, enviaria una circular a les famílies o a principi de curs, explicaria què treballaríem durant els propers mesos, què és i en què consisteix dit joc. Així com també, la importància de les rutines a edats tant primerenques. A més, a dia d’avui, les retallades estan afectant al nombre d’infants per aula, al mateix temps que la ràtio d’educadors disminueix, per aquest motiu una idea positiva seria la de demanar ajuda a les famílies en assistir algun dia, sempre que fos possible i sense obligar a ningú,  a l’escoleta per participar en el desenvolupament de les activitats. D’aquesta manera, no només ajudaria a l’educador del seu fill sinó que col·laboraria i viuria de primera mà, un dia dins l’aula.

Un altre estratègia que m’agradaria posar en pràctica seria la  d’organitzar l’aula amb els meus alumnes. Sóc conscient que això amb els infants del centre infantil no és pot fer perquè són massa petits, però ja quan van a l’escola, es podria provar. No sé si tindria èxit però per intentar-ho que no sigui. Penso que si tenim clar que un centre ha d’estar adaptat a les necessitats dels nens, per què no ho podem fer ells amb la nostra ajuda? Pot ser un bon treball si anem fent preguntes als infants de per què volen posar les coses a una banda i no a l’altre. Al mateix temps s’estaria treballant el treball en equip, l’escolta als companys, arribar a un acord, etc. Una sèrie d’habilitats i competències que aniran aprenent al llarg de la seva vida.  

Les amenaces i oportunitats que ens planteja el context del centre on jo vaig fer pràctiques, les hem d’analitzar amb profunditat i veure que dels aspectes negatius, en podem treure qualque cosa positiva. L’amenaça que he comentat fent l’anàlisi DAFO era la que, molt a prop del centre infantil es troba la Llar d’infants, és a dir, els nens que estan a càrrec de Serveis Socials. Personalment, ho veig com una amenaça perquè tots són enviats al mateix lloc i no els distribueixen per diferents centres. D’aquesta manera, els infants, solen estar en contacte amb els iguals que ja coneixen de la Llar. Malgrat que ho anomeni com amenaça, vull deixar clar que no menyspreu a cap infant ja que tinc claríssim que TOTS tenen DRETS a ser estimats, escoltats i valorats. Al mateix temps que, la varietat és riquesa i que de totes les situacions aprenem. Una estratègia que cal tenir present és no etiquetar als nens per la seva situació, per un passat, per un físic, etc. La favorable situació del centre és molt positiva, en el sentit que estem enmig de la ciutat i tenim diversos estais públics molt a prop. Com educadora, ho aprofitaria en el sentit de fer sortides pels carrers, anar caminant a fer visites al mercat, a la platja, al centre de salut per veure una ambulància, a l’escola on anirem dins uns mesos, etc. En altres paraules, durant el curs hem estat treballant amb els infants com fer un tren per anar de la classe al menjador,  i ara per a poder aplicar-ho fora de l’escola, fem una sortida a un parc que està molt a prop, on aprofitarem per esmorzar a l’aire lliure.

En aquesta publicació, les competències que he volgut etiquetar estan relacionades sobre l’anàlisi, preguntes i reflexions sobre el funcionament del centre on vaig fer pràctiques. Les dues etiquetes que he triat estan, estretament, lligades amb el que jo he parlat al llarg de l’entrada. 

Descripció real d'una observació passada

Descripció d'una observació real

A continuació, vos mostro una narració descriptiva de les interaccions que fa un infant amb una sèrie de materials naturals de la platja junt amb elements per fer transvasaments, que els hi vam proposar. En aquesta activitat hi havia 5 infants més però en el meu cas, em vaig centrar en un sol nen, en Pau.  Per concretar una mica més, és en l’escola “Venda d’Arabí” en una aula de P3.

Aquesta observació, d’uns 15-20 minuts, és la segona que faig. Cada vegada són els mateixos infants que participen, per tant, podem observar quins són els aprenentatges que van adquirint i els seus progressos. A més, després de cada sessió, els companys i jo ens reuníem i comentaven com havia anat. Per tal de poder millorar i proposar els materials d’altres maneres.

En Pau ha sortit molt content a la terrassa; el primer que ha fet ha set agafar un embut petit, ha començat a manipular la sorra, ha agafat les culleres de fusta, intenta que la sorra passi per un tub fi, encara que no ho aconsegueix. A continuació ha agafat un got de plàstic, ha descobert que té forats. S’ha girat i ha trobat les vieires, n’agafa una, la deixa, agafa un embut i el planta dins la safata de la sorra, li tira sorra. Seguidament ve na Maria, però ell es posa dret, abandona el que està fent, dóna voltes per l’espai fins que agafa un colador; torna a la safata, introdueix sorra dins l’embut, que ja tenia, i veu com la sorra cau pel forat. Fica petxines dins l’embut, les tapa amb la sorra, torna a posar petxines, les tapa. Quan l’ha tingut ple, s’aixeca i va a buscar un parell de tubs, no comença cap tipus d’activitat, sinó que els deixa al seu costat. També molt a prop, hi té còdols, els agafa i els col·loca dins la safata. Agafa sorra amb el colador i ho posa tot dins l’embut. Quan el té ple, el buida. Posa les petxines més petites dins un colador, comprova si passen dins el tub. S’aixeca per agafar dos ampolles petites, torna al seu lloc per omplir-les, comença a fer transvasaments entre la botella i el colador, ho torna a fer dues vegades més. Tira sorra per damunt d’un còdol, està utilitzant les vieires de tobogan ja que està llançant sorra per elles fins que arriben a la safata. Amb un colador que té a les mans, mou la sorra per dins la safata. Agafa la cullera de nou, intenta posar la sorra de la cullera dins la botella, s’espolsa la mà. Després buida una botella, la sorra la posa damunt una vieira i l’enterra. Treu els còdols que havia enterrat, es despista durant uns segons perquè ha sentit la remor d’un camió. Torna al seu procés d’aprenentatge molt convençut; li diu a na Maria que li torni la cullera, agafa també, un envàs de iogurt i l’ompli de sorra. Al seu costat ha trobat diversos elements: el cullerot i el colador, els utilitza alternativament, va donant cops al colador per a que càpiga més sorra dins; es dóna compte que l’envàs del iogurt té forats per baix i que si l’aixeca la sorra surt. Seguidament, agafa un got, mira pel seu voltant fins que decideix omplir la botella petita, primer amb la cullera i després amb la mà; quan se li cau l’arena per damunt la mà diu “Quina pudor!”. S’espolsa i es posa a jugar amb els còdols, els xoca un i l’altre. Ha sentit una companya que li diu a l’altre “no se come”, en Pau ho repeteix. Posa vieires petites dins una botella, primerament les agafa d’una en una però, a poc a poc, n’agafa un grapat dins la mà. Es posa la botella a l’ull i mira dins, li dóna cops mirant com les petxines es mouen. Segueix amb la botella i pendent de Laia, una de les seves companyes, que busca les culleres. Tornant a la botella, li dóna la volta per fer un transvasament de la botella al colador, però les vieires no surten; passa el dit dins les botelles i les treu a poc a poc, intenta de nou que caiguin sacsejant-la. Quan les té totes fora, les tapa amb la sorra. Posa un grupet de còdols dins la safata, per deixar lloc mou la sorra així com altres pedres. Agafa un embut i es queda mirant com surt la sorra, després agafa un got de plàstic i comença a fer el transvasament de l’embut al got. Quan aquest darrer està ple, el situa dalt les pedres, a una petita distància, i observa com la sorra cau damunt els còdols deixant-los tapats.

Cinc minuts abans de donar per finalitzada la sessió, s’avisa als infants. Amb la finalitat que siguin conscients que en breu hauran de tornar a la seva aula.

En aquesta entrada he utilitzat les següents etiquetes perquè penso que són les que més s'identifiquen amb el meu procés d'aprenentatge quan jo estava observant, és a dir, jo observava amb una finalitat, descrivint la interacció que feia l'infant amb el material exposat. I en tot moment, intentava trobar la relació entre la teoria rebuda a classe i el que veia amb els meus propis ulls. 

Valoració de les pròpies competències

Valoració de les pròpies competències

Abans de començar a analitzar les meves competències professionals, he de dir que penso que he millorat amb els anys però que encara n’he d’aprendre molt més. L’actitud crítica front el que tinc al davant i front les pròpies actuacions ha augmentat considerablement, abans no prestava atenció a les coses ni pensava en les repercussions que podia tenir una decisió.

En la competència d’autonomia en l’aprenentatge, crec que l’he treballat notablement durant aquest darrers anys. L’he hagut de potenciar en el sentit que, la meva universitat imparteix classes per videoconferència i el contacte amb els professors no és el mateix que si el tenim presencial. En algunes assignatures, se’ns ha penjat el temari al moodle i, a poc a poc, hem anat elaborant els propis apunts. Hi ha professors que es preocupen molt per la seva feina, i volen donar-nos tant de material, que hem d’anar seleccionant el més important de cada recurs. A més, quan fem un treball, siguin quina sigui la temàtica, cerquem informació en i de diferents mitjans i la contrastem fent relacions, comparant, etc fins a extreure una bona informació.   

Pel que fa al meu procés d’aprenentatge, si que sóc conscient de les meves possibilitats i limitacions. Alguna vegada m’ha passat, durant un treball grupal, que hi ha que fer un videomuntatge i com a jo, personalment, no se’m dóna gaire bé fer-ho, deix als meus companys que ho facin i jo busco una altre feina, per exemple, un powerpoint. Malgrat que passi això, crec que hi ha bona complementació entre els meus companys de grup i jo, perquè no a tots se’ns ha de donar bé fer-ho tot. Aquesta competència me la va afavorir molt el meu primer tutor de pràctiques, ja que quan proposava fer una activitat amb els seus infants em feia reflexionar molt abans i després. Per exemple, què els hi vols ensenyar?; quins objectius t’has plantejat?; per què ho has fet així i no d’una altre manera?; si ho haguessis de fer una altre vegada, ho faries igual?; sincerament, aquestes preguntes em feien sentir incomoda i insegura, però a poc a poc, i el darrer dia que vaig estar amb ell, em va dir que cada vegada que fes qualsevol activitat amb els nens havia de pensar, reflexionar i tenir-ho tot clar i no fer-ho per omplir hores i passar l’estona.  

Anant a la competència d’analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres, l’he de treballar molt més. Penso que els comentaris de la gent t’influeixen en els teus pensaments o els prejudicis que s’escolten. Quan he anat a les escoles, m’he deixat endur per espais polits i he fet un munt de fotografies per poder recordar allò que he vist. En quant a contrastar la informació dels documents i la realitat de les aules, normalment si que està relacionat però, sovint, cada tutor és el responsable de la seva aula i treballa de la manera que pensa que és més adient, sempre seguint una línea que marca la direcció del centre.

Pel que respecta a l’anàlisi i reflexions dels processos d’ensenyament, acostumo a identificar entre metodologies tradicionals o modernes i comparar ambdues, fent-me una idea de quin tipus de mestra m’agradaria ser. L’actitud de millorar sempre l’he tingut present en tots els meus aprenentatges. I crec que està molt present en el nostre dia a dia, quan un resultat no és com esperàvem, sempre, almenys jo, cerquem altres alternatives amb la finalitat de superar-nos i ser millors. 

De les competències que anomena Perrenoud  he de dir que, alguna d’elles, des de la universitat, es treballen molt més i que és més senzill fer-ho, com per exemple, l’organització de fer treball en equip, fer ús de les noves tecnologies i organitzar la pròpia formació. Per altre banda, la competència d’informar i implicar a les famílies, jo l’he treballada des del punt de vista del menjador escolar, ja que entre elles i jo hi ha un contacte diari, és a dir, intercanviem informació sobre com ha estat l’infant. A més, són conscients que estic disposta a donar pautes d’actuació, en quant a l’alimentació, per a que hagi una coherència entre l’escola i a casa o en cas d’haver dificultats si el nen no menja bé. Les competències de deures i dilemes ètics dels docents, elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació son exemples de competències que he de desenvolupar, però per a fer-ho s’ha de presentar l’oportunitat.    

En aquesta primera entrada, he reflexionat sobre totes les competències, tant les de l'assignatura com les que diu Perrenoud. Malgrat això, en el moment d'etiquetar m'he decidit per dos d'elles perquè penso que són les que més interioritzades tinc, així com també les que més uso o penso amb més freqüència.