Valoració de les pròpies competències

Valoració de les pròpies competències

Abans de començar a analitzar les meves competències professionals, he de dir que penso que he millorat amb els anys però que encara n’he d’aprendre molt més. L’actitud crítica front el que tinc al davant i front les pròpies actuacions ha augmentat considerablement, abans no prestava atenció a les coses ni pensava en les repercussions que podia tenir una decisió.

En la competència d’autonomia en l’aprenentatge, crec que l’he treballat notablement durant aquest darrers anys. L’he hagut de potenciar en el sentit que, la meva universitat imparteix classes per videoconferència i el contacte amb els professors no és el mateix que si el tenim presencial. En algunes assignatures, se’ns ha penjat el temari al moodle i, a poc a poc, hem anat elaborant els propis apunts. Hi ha professors que es preocupen molt per la seva feina, i volen donar-nos tant de material, que hem d’anar seleccionant el més important de cada recurs. A més, quan fem un treball, siguin quina sigui la temàtica, cerquem informació en i de diferents mitjans i la contrastem fent relacions, comparant, etc fins a extreure una bona informació.   

Pel que fa al meu procés d’aprenentatge, si que sóc conscient de les meves possibilitats i limitacions. Alguna vegada m’ha passat, durant un treball grupal, que hi ha que fer un videomuntatge i com a jo, personalment, no se’m dóna gaire bé fer-ho, deix als meus companys que ho facin i jo busco una altre feina, per exemple, un powerpoint. Malgrat que passi això, crec que hi ha bona complementació entre els meus companys de grup i jo, perquè no a tots se’ns ha de donar bé fer-ho tot. Aquesta competència me la va afavorir molt el meu primer tutor de pràctiques, ja que quan proposava fer una activitat amb els seus infants em feia reflexionar molt abans i després. Per exemple, què els hi vols ensenyar?; quins objectius t’has plantejat?; per què ho has fet així i no d’una altre manera?; si ho haguessis de fer una altre vegada, ho faries igual?; sincerament, aquestes preguntes em feien sentir incomoda i insegura, però a poc a poc, i el darrer dia que vaig estar amb ell, em va dir que cada vegada que fes qualsevol activitat amb els nens havia de pensar, reflexionar i tenir-ho tot clar i no fer-ho per omplir hores i passar l’estona.  

Anant a la competència d’analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres, l’he de treballar molt més. Penso que els comentaris de la gent t’influeixen en els teus pensaments o els prejudicis que s’escolten. Quan he anat a les escoles, m’he deixat endur per espais polits i he fet un munt de fotografies per poder recordar allò que he vist. En quant a contrastar la informació dels documents i la realitat de les aules, normalment si que està relacionat però, sovint, cada tutor és el responsable de la seva aula i treballa de la manera que pensa que és més adient, sempre seguint una línea que marca la direcció del centre.

Pel que respecta a l’anàlisi i reflexions dels processos d’ensenyament, acostumo a identificar entre metodologies tradicionals o modernes i comparar ambdues, fent-me una idea de quin tipus de mestra m’agradaria ser. L’actitud de millorar sempre l’he tingut present en tots els meus aprenentatges. I crec que està molt present en el nostre dia a dia, quan un resultat no és com esperàvem, sempre, almenys jo, cerquem altres alternatives amb la finalitat de superar-nos i ser millors. 

De les competències que anomena Perrenoud  he de dir que, alguna d’elles, des de la universitat, es treballen molt més i que és més senzill fer-ho, com per exemple, l’organització de fer treball en equip, fer ús de les noves tecnologies i organitzar la pròpia formació. Per altre banda, la competència d’informar i implicar a les famílies, jo l’he treballada des del punt de vista del menjador escolar, ja que entre elles i jo hi ha un contacte diari, és a dir, intercanviem informació sobre com ha estat l’infant. A més, són conscients que estic disposta a donar pautes d’actuació, en quant a l’alimentació, per a que hagi una coherència entre l’escola i a casa o en cas d’haver dificultats si el nen no menja bé. Les competències de deures i dilemes ètics dels docents, elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació son exemples de competències que he de desenvolupar, però per a fer-ho s’ha de presentar l’oportunitat.    

En aquesta primera entrada, he reflexionat sobre totes les competències, tant les de l'assignatura com les que diu Perrenoud. Malgrat això, en el moment d'etiquetar m'he decidit per dos d'elles perquè penso que són les que més interioritzades tinc, així com també les que més uso o penso amb més freqüència. 

Presentació

Bon dia a tots! Som na Natalia, alumne de la Seu d’Eivissa i futura mestra de 22 anys, amb moltes ganes de treballar i treure somriures als infants. Estic molt contenta d’estar a tercer de Grau d’Educació Infantil. Això em suposa arribar a la meva fita principal, a la qual sempre he somiat.

L’any 2008 vaig acabar els meus estudis de Batxillerat i en setembre, del mateix any, vaig començar el cicle superior d’Educació Infantil a IES Quartó de Portmany. Durant els dos anys de mòdul vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar a un centre infantil. Aquí fou el meu primer contacte amb infants d’edats tant primerenques, per tant, puc dir que, a partir d’aquí, començà la meva trajectòria professional. El meu rol, en un primer moment, va ser de suport de les diferents aules, però, a poc a poc, vaig fer substitucions de les meves companyes fins quedar-me amb un grup de nadons. L’experiència durà quasi un any, ja que vaig decidir deixar la feina per treure’m cursos i monogràfics com per exemple el de monitor de temps lliure i de menjador, monogràfics de maquillatge infantil i juvenil, etc. Personalment, volia progressar i conèixer altres móns i maneres de fer feina, pensava que si m’acomodava en una feina seria més complicat avançar en un futur.

Les pràctiques d’educadora infantil les vaig fer a una escoleta pública “Es Fameliar”. Les vaig gaudir moltísim, no només pel centre en sí, sinó perquè dos amigues més i jo les férem juntes. Allí vaig aprendre altres maneres de treballar, és molt diferent la dinàmica d’un centre privat que un de públic. Per exemple, el fet de tenir més o menys infants a una aula, et permet una organització o una altre. D’aquestes experiències viscudes, en parlaré més endavant. A més, vaig estar un mes i mig a la classe d’un a dos anys; i l’altre mes i mig a l’aula de dos a tres.

Passats dos anys, em vaig matricular a la seu d’Eivissa i durant aquest temps, he estat gaudint dels meus estudis. Penso que l’educació és un món per anar descobrint dia darrera dia, que mai sabrem prou, però si que és enriquidor, plaent i satisfactori.

Dins la meva trajectòria professional, l’any 2012 vaig començar com a monitora de menjador al CEIP l’Urgell i actualment, estic de monitora i coordinadora al CEIP Sa Blanca Dona. També, aquest temporada (abril-setembre) farà quatre anys que estic de cuidadora d’una nena que vaig tenir a l’escoleta, durant totes les tardes i algun cap de setmana.

Esper que aquest bloc, el qual m'acompanyarà durant quatre mesos, aproximadament, ens serveixi d'utilitat, no només per a jo sinó que també a tots els visitants, i que pugueu trobar informació i reflexions del vostre interès. A més, d'una evolució, tant a nivell personal com professional, que comença avui fins al darrer dia d'aquesta assignatura. Les meves expectatives són seguir gaudint del moment que estic vivint i que tant m'agrada i malgrat que, la crisi estigui afectant al món de l'educació, no perdre l'esperança ni les ganes d'aprendre.