Reflexió "Tiana y el sapo"

Els primers dies de classe no sabíem quina podria ser la temàtica del nostre futur treball. Aquest fet ens va conduir a pensar, per separat, sobre les pròpies curiositats que teníem al voltant del món cinematogràfic, així com també, d’anuncis televisius. Durant uns dies vam estar mirant diversos anuncis que havien portat, en si mateixos, polèmica en altres països, però cap d’ells ens atreia suficient. Un dia, una de les meves companyes va parlar sobre la pel•lícula de Tiana; personalment jo n’havia sentit parlar i coneixia a nens que l’havien vist i n’estaven molt contents, però no havia arribat a veure-la. Vaig estar cercant informació sobre la pel•lícula per saber amb més profunditat què tractava i si realment, tenia contingut interessant per a analitzar. Un dia quedarem tots els meus companys i jo per a mirar-la, poder pensar ja en el treball, i tenir clar que la nostra feina aniria sobre la pel•lícula. En un primer moment, pensava que seria un treball més senzill. A mida que anàvem avançant, ens sortien més coses que analitzar i de les quals volíem parlar. Per aquest motiu, quan vam arribar a fer l’anàlisi del mitjà, vam separar-nos una mica la feina amb la finalitat que cadascun de nosaltres pogués centrar la seva mirada en certs aspectes i no en general. Per exemple, un amb les característiques dels personatges i els valors, altres amb els estereotips, missatges implícits i explícits, etc. 

Una vegada la feina està feta he de dir que estic molt contenta d’haver-la fet. M’ha enriquit com a persona, no només com a mestre sinó com a ser, en general, una persona més crítica amb lo que té al seu davant, a tenir curiositat del per què un aspecte i no un altre de la pel•lícula, veure les repercussions que pot tenir sobre els infants. En definitiva, una experiència on m’adono que fer una pel•lícula és una enorme feina, que darrera d’ella hi ha un gran equip per tal que el resultat final sigui increïble. Penso que, malgrat els directors reflecteixin unes idees i tinguin unes finalitats, els nens no ho percebem del tot i que amb una vegada que visualitzin la pel•lícula no és suficient. El que és més evident són les grans diferències que hi ha entre les dues amigues, Tiana i Charlotte; els gustos del príncep Naveen i el paper de la cuca de llum i el caiman. 

Com a futura docent, m’ha aportat que és important que si algun dia, a la meva aula, vull que els meus alumnes vegin una pel•lícula ho faci per algun motiu i no només per a tenir-los tranquils o perquè no poden sortir al patí, sinó que ho faci amb una intencionalitat i que realitzi una feina prèvia i posterior. D’aquesta manera el resultat del aprenentatge serà molt més enriquidor i satisfactori, els nens aprendran i descobriran que les pel•lícules tenen uns missatges, uns valors, i que no només serveixen per passar una bona estona. Serà bo que en parlem tots junts, que reflexionem. Aquest procés és semblant al que hem realitzat nosaltres per tal de poder elaborar un treball més exhaustiu. Molt sovint, he escoltat que tots els moments dins l’escola són educatius, però per a que ho siguin, els hem de convertir, transformar, preparar, ser un guia, etc i no quedar-nos asseguts. 

Al llarg de la pel•lícula, les cançons tenen un paper imprescindible ja que són transmissores de valors (esforç, tolerància, etc). Gràcies a elles, i analitzant el contingut, es dóna a conèixer una mica més sobre la cultura de Nova Orleans, que també, al llarg de la pel•lícula es veuen reflectits grans trets de la zona. Des d’aquest punt de vista, els nens arrel d’aquí es podrien interessar per conèixer on està Nova Orleans i situar-ho en un mapa i, a poc a poc, anar-ho lligant amb les seves tradicions que es veuen reflectides com és el jazz, els bunyols, la diversitat de classes socials, etc.

Fins aquí les meves reflexions i amb moltes fites per davant...

Valoració de les comptències assolides i del bloc

En la darrer publicació d’aquest bloc faré una valoració de les competències que he assolit i la utilitat que extrec del bloc. Primerament, dir que aquesta assignatura ha requerit molt de temps per a la reflexió, com bé diu el seu nom, i no quedar-nos amb les primeres impressions, és a dir, anar molt més enllà del que veiem en un primer moment. Crec que el fet de reflexionar és una habilitat que no se li dóna la importància que es mereix, per aquest motiu, se’ns passen gran quantitat d’informacions per alt. A més, un tret al qual li he tret profit ha set al fet de poder compartir amb altres companys les experiències que anàvem comentant en el bloc, així com també visitar-ne i poder intercanviar opinions o conèixer alguns centres, a nivell de metodologia, amb més profunditat.

Penso que aquest any he millorat molt en la utilització de les TICS, especialment en els blocs ja que he sabut personalitzar-lo. A poc a poc, li he anat agafant gust, i a mida que he visitat blocs d’escoles, m’he conscienciat que a través d’ells, un centre i els seus membres es donen a conèixer. En un primer moment, no sabia ben bé si el que estava publicant al bloc estaria bé o no, però gràcies a les revisions que ens heu fet, han ajudat a saber com ho estàvem fent, a més d’animar-nos per la bona feina que estàvem fent o donar-nos algunes orientacions per anar millorant en les properes entrades.  

Una tasca que no ha set del tot senzilla ha estat la d’haver de reflexionar al final de cada entrada sobre les competències que havíem desenvolupat, ja que això requereix esforç, i ser conscient sobre allò que estem expressant. A més, ha set la primera vegada que he treballat d’aquesta forma, és a dir, saber trobar la competència que s’ajustés més al que estava explicant. Aquest repte m’ha suposat fixar-me molt més en el que posava, trobar-li un sentit i ser capaç d’identificar en quina competència estava relacionat.

Personalment, he de dir que al llarg d’aquest bloc es veu una evolució i que per tant, l’objectiu de fomentar les competències d’aquesta assignatura està aconseguit, malgrat que encara em queda molt per aprendre i aprofundir. El que és cert és que aquest bloc acaba aquí però no els meus aprenentatges, així com la reflexió és una acció que està present en les meves actuacions.

I ja per acabar, el fet d’haver de fer una valoració final serveix per aturar-me i pensar en aquests darrers mesos (què he fet, què he aprés, què m’agradat i que no, etc) i extreure els punts forts i febles de cada sessió.

Les etiquetes d’aquestes entrades estan relacionades amb la competència de reflexionar sobre els meus processos d’aprenentatge, especialment amb:

-      Fer-me preguntes relacionades amb el procés d’aprendre. És a dir, cada vegada que he hagut de fer una activitat he tingut que reflexionar, trobar relacions,  buscar en la xarxa tant de forma individual com en grup, sintetitzar, etc.

-      Reflexionar sobre els meus errors i cercar maneres de millorar. Això ho podem veure reflectit en les tasques diàries, nosaltres actuem d’una manera però no sempre surt el que esperem. Amb això vull dir que, quan la resposta no és l’esperada cerquem altres formes d’actuar, sempre sent conscient que ens podem equivocar.

-      Identificar punts forts i febles de les nostres competències i/o capacitats professionals. Aquesta competència l’he treballat al llarg del semestre i aquí es pot veure reflectida en el moment que explic en quines tasques he evolucionat, quines he de millorar i quines em falten treballar.

Autovaloració del documental

Una vegada finalitzat i presentat el nostre documental de “La vida en les parets” he de dir que ja ens hem tret un pes de damunt molt gran, ja que ha estat una feina que ens ha requerit molt de temps, esforç i dedicació. Malgrat això, penso que ens ha valgut la pena i que tots els trets anomenats en la línia de damunt s’han vist reflectits.

Per a les persones que no han tingut l’oportunitat de veure’l, faré un petit resum de les seves parts i així poder fer-se una idea. Primerament, cal dir que comença d’una manera molt general, és a dir, parla de les parets que ens envolten, siguin les de la nostra casa, les del carrer, poble, barri o les d’una escola. Cadascuna d’elles parlen, transmeten, tenen un sentit, però totes elles ens diuen una cosa diferent per aquest fet mostrem un recull de parets (blanca, de color, de pedres, etc) i a poc a poc, ens anem centrant en les parets de l’escola.

Un aspecte que vam trobar interessant va ser el tema de donar-li sentit a una paret des de diferents punts de vista, per a que quedés reflectit vam demanar col·laboració a diversos professionals del món laboral: enginyer d’edificacions, pintor, escaparatista, mestressa de casa, infant, mestra d’infantil i decorador d’interiors.  Després d’aquesta introducció molt global, i partir de la idea que una paret té una utilitat i un significat diferent per a la societat, anem a visitar una escola d’infantil i primària on vam poder parlar amb els distints membres que formen la comunitat educativa: la directora del centre, una de les mestres d’infantil, dos famílies que porten els seus nens allí i un grupet de nens, amb la finalitat de poder conèixer amb més detall les parets d’un centre. Les conclusions que he extret són:

ü  Les parets d’una escola serveixen per narrar el que passa dins.

ü  No només s’informa als visitants del que s’està passant, sinó que és una manera per a que els nens siguin més conscients del seu propi procés d’aprenentatge, a més de sentir-se protagonistes.

ü  Malgrat que sigui una enfeinada el fet de documentar i no totes les famílies ho agraeixin i dediquin temps a observar, llegir i implicar-se, val la pena fer-ho per aquells dos o tres nens i família que ho miren.

ü  A un centre hi ha diferents tipus de plafons i documentacions. Algunes són permanents i altres van canviant, depenent dels interessos que es promoguin. De totes maneres, no tot és pot documentar, s’ha d’intentar extreure la informació més significativa i valuosa.

ü  Per a que les famílies s’interessin per la documentació del centre i els seus plafons, s’ha de transmetre als infants la importància que tenen i dedicar temps a que els nens sàpiguen què i per què està penjat. Amb la finalitat que els propis nens siguin conscients i, molt il·lusionats, vulguin mostrar als seus familiars que hi ha a les parets. No només s’avalua per als nens i les seves famílies sinó que també per a l’equip educatiu.

ü  En tot el procés de documentar ha d’haver una continuïtat.

ü  Es documenta per donar visibilitat, per recordar, per explicar, per avaluar i planificar. I es pot fer amb els processos dels infants, els projectes que es duen a terme i sobre la vida de grup o individual dels nens.

ü  I ja per acabar, unes paraules molt sinceres que va dir la directora del centre i és que “Un infant comença a crear la seva història des del primer dia que entra a l’escola”.

A continuació, mostrem una mica de teoria de les diferents fonts consultades de les quals hem pogut conèixer que no hi ha una manera de documentar, sinó que n’existeixen moltes més. Com per exemple: tríptics, fulletons, blocs, diaris d’aula, marcs digitals, etc. A més, vam deixar constància d’una sèrie d’aspectes que cal tenir presents en el moment de documentar: els continguts que siguin suggeridors, atractius i amb informació clara i ordenada; una adequada informació visual i estètica, és a dir, distribució adequada entre títol, fotografies o cites, evitar estereotips, tipologia clara per a facilitar la lectura; i que la documentació la podem trobar a qualsevol espai de l’escola però sobretot que estigui a un lloc accessible. I per anar tancant amb progressivitat el documental, hem acabat amb unes fotografies de diferents escoles, unes cites d’autors que parlen d’aquest tema i les nostres conclusions personals a nivell grupal.

 Per anar acabant amb aquesta entrada, crec que els aprenentatges han estat molts i diversos, a més, penso que la dinàmica que hem seguit en el documental ha set variada, ja que hem combinat diversos aspectes com són: fotografies de les documentacions que fan per diversos centres, entrevistes amb diferents professionals, imatges de la nostra ciutat, conclusions personals, teoria relacionada amb el tema... amb la finalitat que la visualització del mateix fos entretinguda, a part de profitosa per al nostre bagatge personal i ens aportés nous coneixements així com també poder aprofundir-los i/o ampliar-los.  Darrera tot el muntatge, les visites a les escoles, la informació rebuda i la que hem cercat, m’ha conduit a pensar quin tipus de documentació m’agradaria dur a la pràctica, així com pensar en quin paper vull que tingui dins la meva aula i el grau d’implicació que tindrien els infants en aquesta documentació, ja que no oblido que, a dia d’avui, el fet de documentar té un paper fonamental i gràcies a ella, queda una història marcada, s’observen els progressos de tots els membres de la comunitat educativa, en definitiva, aprenem i posem paraules a allò que succeeix i vivim.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb el meu propi procés d’aprenentatge perquè contínuament, m’he fet preguntes sobre què he aprés i per a què em servirà. També, hi estan vinculades les de contrastar el que diuen els documents com el PEC amb les pràctiques que es duen a terme, això es veu reflectit en algunes de les conclusions esmentades i sobretot en el moment de l’entrevista amb la directora que ens ho va corroborar duent el document a la cita; a més de reflexionar sobre la relació de les famílies i els nens amb la documentació, ja que també vam poder parlar amb elles. Aquestos, primerament els infants, ens van afirmar que estan contents de veure les seves feines penjades i que, de vegades, juntament amb la mestra decideixen què penjar i a on; i amb les famílies que vam poder parlar, ens digueren que estaven contentes de poder veure que fan els seus nens durant el dia, ja que a vegades, no tenien l’oportunitat de parlar directament amb la tutora del seu fill i gràcies a les documentacions diàries, i a les explicacions del seu infant, entenien una mica millor, que passava a l’escola. 

Aprenentatges en relació als treballs exposats

  Explica els aprenentatges que has dut a terme en relació als projectes de millora i als documentals. 

En quant a la visualització dels projectes de millora i dels documentals, crec que se’ns han mostrat tot tipus d’imatges i d’opinions, amb això vull dir que els realitzadors de les diverses exposicions han mantingut l’objectivitat. Personalment, aquest tret em serveix per ser crítica amb el que estic veient i agafar les coses més significatives i saber-ho transformar i dur-ho a la pràctica en el meu terreny. Per exemple, en el documental del “Bon dia”, les assemblees que se’ns van presentar no van ser del meu gust. Penso que és un moment on es pot aprofundir molt més enllà del que vam observar i anar adquirint més aprenentatge i protagonisme a mida que els nens creixent. Observar diverses maneres de fer em val la pena i em satisfà, ja que quanta més quantitat de material, experiències tinguem, més coneixerem i podrem anar creant el nostre estil.

M’encanta fer treballs en els quals hi hagi una part pràctica, perquè és la manera més real i propera a la realitat en que ens trobarem en uns anys. Tots els temes que s’han tractat en els documentals han estat de gran interès, no sols per la funció que tenen dins un centre sinó per la gran quantitat d’informació que contenien. Visualitzant els projectes de millora, t’adones que tot el que es fa a l’escola, des del menys a lo més significatiu, es pot millorar. Es pot fer si som conscients i pensem en el que es fa, per què i per a que.

I ja per acabar, estic molt contenta del resultat del documental que he fet amb les meves companyes. Relacionat amb millorar-lo, possiblement quan el miri dins uns anys, canviaria alguns detalls del documental o pensaria el per què vam triar una manera i no l’altre. Aquesta reflexió la relaciono amb el moment evolutiu de les persones, a dia d’avui sé uns coneixements però dins uns anys, espero saber molt més, i anar creixent com a futura docent. A continuació, exposo les reflexions grupals que vaig fer amb les companyes respecte a “La vida en les parets”:

§  Aquesta feina ens ha servit per prendre consciència sobre la importància que té, a dia d’avui, la documentació. És molt habitual que per feina, o per les presses diàries, no hagi la comunicació desitjada entre mestres i famílies. Si la mestra diàriament va documentant allò que fa, ajudarà als pares a saber que han fet aquell dia els seus infants i a que hagi continuïtat entre el que es fa a casa i a l’escola.

§  El fet d’haver-nos desplaçat a una escola ha fet que haguem pogut observar com es relacionen les famílies amb les mestres i els infants, i com interactuen amb la documentació presentada.

§  Gràcies a la realització d’aquest treball i a les diferents converses amb els distints professionals, hem pogut aprofundir i conèixer la gran quantitat de possibilitats que ofereixen les parets.

§  Creiem que per a què la documentació sigui significativa per als infants, se li ha de dedicar temps; parlant-ne, reflexionant-ne,... amb la finalitat de trobar relació entre el que veuen a una fotografia i el que han viscut. D’aquesta manera els hi serà més fàcil explicar a les seves famílies el que han fet. 

§  La documentació, en un primer moment, pot veure’s com una tasca senzilla, però va molt més enllà de penjar les quatre millors feinetes del dia. Amb això volem dir que, a l’hora de fer-ho s’ha de tenir en compte l’estètica, per tal que resulti atractiu i convidi al visitant a interessar-se pel que veu. Així com també, a posar-ho en un lloc de pas i que tots els infants estiguin presents en un moment o altre.

§  A mesura que anàvem focalitzant l’observació en la documentació presentada a l’escola que hem visitat, hem pogut veure que l’equip educatiu, junt amb els infants, fan una molt bona tasca en equip, reflectint la identitat del centre i la metodologia treballada.

§  Referent al tema de les entrevistes realitzades als diferents professionals que apareixen al nostre documental, cal ressaltar el complex exercici d’organització i coordinació per poder portar-ho a terme, ja que hem hagut de concertar diverses cites, adaptar-nos a diferents horaris i que el temps i l’espai ens acompanyes a l’hora de realitzar les gravacions.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades, primerament, amb la d’arribar a conclusions a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica, és a dir, una vegada hem obtingut tot allò que buscàvem, li hem hagut de donar forma, sentit amb la finalitat de poder extreure aprenentatges; també, una competència que l’he treballat ha estat la d’identificar les creences de la persona que estava explicant en comparació amb les meves, i així ser més conscient del per què jo no faria una activitat de la mateixa manera que estic veient. I ja per acabar, la competència d’identificar bones pràctiques, i comparar-les. Aquesta darrer, la he treballat en el moment de visualitzar les diferents tasques que es fan a l’escola i jo decidir quina manera és la que més m’agrada.  

Recerca de documentals

Recerca de documentals a la xarxa

A continuació present un recull de documentals que m’han semblat molt interessants, bé per la manera que es mostra o també per els seus continguts. Tots ells, tenen un gran paper al llarg del desenvolupament dels infants.

Primerament, parlarem de “Educación Emocional” és un documental en el qual es vol afegir les emocions a l’educació que reben els infants a l’escola ja que, en els últims anys, s’ha valorat més el coeficient intel·lectual i les habilitats que tenim per aprendre. La finalitat de treballar la part emocional és que els nens siguin feliços, bones persones, que estiguin bé amb ells mateixos i amb allò que els envolta. Amb això volen dir que l’educació ha de canviar, fent menció a que els coneixements els poden trobar i que, per tant, els futurs mestres s’han de formar ja amb aquest tipus d’educació, la emocional.

El documental m’ha aportat diferents estratègies de com identificar i treballar les emocions. I que sigui quina sigui l’emoció la treballem amb naturalitat, no reprimir-les. Per exemple, quan ens sentim nerviosos o enfadats, direm STOP, respirarem, pensarem com ens sentim i per què, i buscarem una solució o també, quan estem fent l’assemblea i dient-nos bon dia, l’encarregat del dia va saludant i un per un, pregunta com et sents. Si el nen preguntat li ve de gust, pot explicar què li passa i per tant, així ajudar-li entre tots, sempre que ell vulgui. A més, parla del procés d’autoregulació, on els nens han de ser conscients que no sempre es pot fer els que ells desitgen. La mestra que apareix en aquest reportatge utilitza una tortuga a la seva aula per explicar diferents situacions i fer espatitzar als infants. Seguidament, tens el link per a poder veure el documental, que personalment, crec que és de gran interès. http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

El següent documental s’anomena “Descubriendo los transportes”. Aquest el podríem utilitzar per a veure’l amb infants de més curta edat i complementar-lo amb els aprenentatges que s’han anat treballant a classe. Els protagonistes són quatre animals que decideixen donar la volta al món. Al llarg d’aquest recorregut apareixen diferents mitjans de transport, no només els que van per carretera, sinó que també els que podem trobar per aire, aigua i camp. Abans de conèixer-los es fa una breu introducció sobre aquestos, dient que amb els diferents transports es pot arribar a qualsevol banda del món que desitgem. A més de treballar una temàtica molt adequada per infants d’un a tres anys, la música és molt atractiva que convida a ballar i crida l’atenció del receptor. A mida que avança el documental, apareixen més animals, això ens ofereix aprendre el seu nom i la seva onomatopeia.  Si esteu interessats en veure’l, pinxeu aquí http://www.youtube.com/watch?v=sxPJbvlzUOg. Per aprofundir una mica més amb el tema dels animals i les seves remors podeu accedir al següent link: http://www.youtube.com/watch?v=cg0u5TyDkoo. És un recull d’onomatopeies de diferents animals. En un primer moment escoltem el soroll que fa i després ja apareix l’animal corresponent, amb la possibilitat de potenciar la discriminació auditiva.

Canviant totalment de temàtica anem a visitar els primers quatre minuts del següent documental “El día y la noche para niños”. Per la manera que té de començar, diria que és per a infants més grans ja que es mostren els planetes, es parla d’un eix imaginari i que la Terra gira. Quan ja hem visionat això, apareix un gos com a protagonista i es pregunta per què es fa de nits. Amb un coet viatja a l’espai i des d’allí es pot veure la Lluna, la Terra, el Sol i els corresponents moviments. Depenent de l’edat dels infants, serà necessari explicar aquestos moviments amb elements que ells puguin tocar o que ells representin els diferents moviments perquè imaginar-ho és molt complicat. He considerat que era interessant cercar un documental d’aquesta temàtica perquè és el moviment que fa la Terra tots els dies i que és necessari que els infants entenguin per què unes hores veiem el sol i altres es de nits i veiem la Lluna. http://www.youtube.com/watch?v=A1nstGrhvC0  Personalment, tots aquests documentals que estic cercant em serveixen per donar-me idees de com treballar les diferents temàtiques, adaptant els meus recursos a les meves necessitats i a les realitats de l’aula així com també ser crític per decidir què m’agrada o no.

I ja per acabar, adjunto el següent link http://www.youtube.com/watch?v=x1ROONitXic del qual m’interessen els dos primers capítols de “La alegría de vivir”, documental d’educació sexual per a nens. En aquest dos podrem veure les diferències que hi ha entre l’aparell reproductor femení i masculí. He cregut convenient posar aquest documental perquè crec que la temàtica és prou interessant i que els nens des de ben petits ja mostren atracció cap al seu cos i és un tema que està present a tots els centres infantils, ja sigui amb més o menys profunditat. Considero que en aquests capítols apareixen gran quantitat de noms i/o informació, i que depenent de l’edat dels nostres alumnes, hauríem de seleccionar allò que més ens interessa.

Les etiquetes d’aquesta publicació estan relacionades amb reflexionar sobre el meu procés d’aprenentatge, ja que al llarg de la recerca i explicació dels documentals els he estat argumentant i explicant el motiu del per què la meva recerca. Així com també, reflexionar sobre el que he visionat amb la finalitat de decidir si jo ho transportaria a la pràctica convertint-ho en una bona tasca.

Presentació documental "La vida en les parets"

-La vida en les parets-

Si pertanys al món educatiu, o per qualsevol motiu estàs interessat en aprofundir en el significat de la documentació escolar, t’agradarà el documental que hem preparat per a tu. “La vida en les parets” està realitzat per cinc futures mestres amb moltes ganes d’aprendre i conscients de la importància que té la documentació respecte als infants com a constructor del seu propi coneixement. Ja que mitjançant aquesta recorden les experiències que han viscut, fa visible els seus aprenentatges i dóna l’oportunitat de compartir amb la resta el que s’ha fet. Documentar no és una pràctica innovadora, ja que temps enrere ja es portava a terme per deixar constància de fets importants o significatius, podem recordar per exemple les pintures rupestres que representaven les seves vivències en les caceres.

Vos trobareu front un documental de caire dinàmic, ja que combina teoria, pràctica i experiències personals, a més de les nostres pròpies conclusions. El muntatge que hem seguit ens ha recordat la teoria ecològica de Bronfenbrenner, és a dir, “La vida en les parets” parteix d’una visió general de la ciutat d’Eivissa, focalitzant cada vegada més fins arribar a l’entorn més proper de l’infant. Tornant al tema principal, la documentació, dóna la possibilitat a les famílies per conèixer què fan els seus infants, així com conèixer-se entre ells, establint relacions, i que aquestes desenvolupin un sentiment de pertinença en la vida a la ciutat. També implica una reflexió per part del mestre, així com tenir present que cal continuïtat i coherència al donar visibilitat, ja que l’infant té una història des del primer moment que arriba al centre fins que se’n va. L’espai parla, comunica, sempre dóna un missatge.

I ja per acabar vos aconsellem unes lectures d’interès per si voleu seguir aprofundint en el tema:

§  GALARDINI A., LOZZELLI S., DAVOLI M. i TOGNETTI G.: Documentar: afinar els ulls per captar moments. Temes d’infància educar de 0-6 anys.

§  BASSEDAS E., HUGUET T. i SOLÉ I.: Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb la competència de l’autonomia en l’aprenentatge, més concretament, amb la de reflexionar i ponderar sobre elements que porten a una bona actuació professional, i amb la d’arribar a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida, tant de la teoria com de la pràctica. Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre, també hem contrastat si el que diuen els documents es correspon amb les pràctiques i rutines realitzades. Aquest procés és el que hem portat a terme al llarg de la nostra tasca. 

Comentaris a les bones pràctiques

En aquesta publicació podeu trobar els enllaços de les entrades de bloc on he fet els meus comentaris de les bones pràctiques:

• http://22023iratxecabrera.blogspot.com.es/2013/04/bona-practiques-0-3.html
• http://reflexioiinovacioursula.blogspot.com.es/2013/04/seleccio-de-bones-practiques-0-3.html#comment-form
• http://mifuturoproyectoreflexioinnovacio.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html?showComment=1367400333936#c3000344232934841288