Autovaloració del documental

Una vegada finalitzat i presentat el nostre documental de “La vida en les parets” he de dir que ja ens hem tret un pes de damunt molt gran, ja que ha estat una feina que ens ha requerit molt de temps, esforç i dedicació. Malgrat això, penso que ens ha valgut la pena i que tots els trets anomenats en la línia de damunt s’han vist reflectits.

Per a les persones que no han tingut l’oportunitat de veure’l, faré un petit resum de les seves parts i així poder fer-se una idea. Primerament, cal dir que comença d’una manera molt general, és a dir, parla de les parets que ens envolten, siguin les de la nostra casa, les del carrer, poble, barri o les d’una escola. Cadascuna d’elles parlen, transmeten, tenen un sentit, però totes elles ens diuen una cosa diferent per aquest fet mostrem un recull de parets (blanca, de color, de pedres, etc) i a poc a poc, ens anem centrant en les parets de l’escola.

Un aspecte que vam trobar interessant va ser el tema de donar-li sentit a una paret des de diferents punts de vista, per a que quedés reflectit vam demanar col·laboració a diversos professionals del món laboral: enginyer d’edificacions, pintor, escaparatista, mestressa de casa, infant, mestra d’infantil i decorador d’interiors.  Després d’aquesta introducció molt global, i partir de la idea que una paret té una utilitat i un significat diferent per a la societat, anem a visitar una escola d’infantil i primària on vam poder parlar amb els distints membres que formen la comunitat educativa: la directora del centre, una de les mestres d’infantil, dos famílies que porten els seus nens allí i un grupet de nens, amb la finalitat de poder conèixer amb més detall les parets d’un centre. Les conclusions que he extret són:

ü  Les parets d’una escola serveixen per narrar el que passa dins.

ü  No només s’informa als visitants del que s’està passant, sinó que és una manera per a que els nens siguin més conscients del seu propi procés d’aprenentatge, a més de sentir-se protagonistes.

ü  Malgrat que sigui una enfeinada el fet de documentar i no totes les famílies ho agraeixin i dediquin temps a observar, llegir i implicar-se, val la pena fer-ho per aquells dos o tres nens i família que ho miren.

ü  A un centre hi ha diferents tipus de plafons i documentacions. Algunes són permanents i altres van canviant, depenent dels interessos que es promoguin. De totes maneres, no tot és pot documentar, s’ha d’intentar extreure la informació més significativa i valuosa.

ü  Per a que les famílies s’interessin per la documentació del centre i els seus plafons, s’ha de transmetre als infants la importància que tenen i dedicar temps a que els nens sàpiguen què i per què està penjat. Amb la finalitat que els propis nens siguin conscients i, molt il·lusionats, vulguin mostrar als seus familiars que hi ha a les parets. No només s’avalua per als nens i les seves famílies sinó que també per a l’equip educatiu.

ü  En tot el procés de documentar ha d’haver una continuïtat.

ü  Es documenta per donar visibilitat, per recordar, per explicar, per avaluar i planificar. I es pot fer amb els processos dels infants, els projectes que es duen a terme i sobre la vida de grup o individual dels nens.

ü  I ja per acabar, unes paraules molt sinceres que va dir la directora del centre i és que “Un infant comença a crear la seva història des del primer dia que entra a l’escola”.

A continuació, mostrem una mica de teoria de les diferents fonts consultades de les quals hem pogut conèixer que no hi ha una manera de documentar, sinó que n’existeixen moltes més. Com per exemple: tríptics, fulletons, blocs, diaris d’aula, marcs digitals, etc. A més, vam deixar constància d’una sèrie d’aspectes que cal tenir presents en el moment de documentar: els continguts que siguin suggeridors, atractius i amb informació clara i ordenada; una adequada informació visual i estètica, és a dir, distribució adequada entre títol, fotografies o cites, evitar estereotips, tipologia clara per a facilitar la lectura; i que la documentació la podem trobar a qualsevol espai de l’escola però sobretot que estigui a un lloc accessible. I per anar tancant amb progressivitat el documental, hem acabat amb unes fotografies de diferents escoles, unes cites d’autors que parlen d’aquest tema i les nostres conclusions personals a nivell grupal.

 Per anar acabant amb aquesta entrada, crec que els aprenentatges han estat molts i diversos, a més, penso que la dinàmica que hem seguit en el documental ha set variada, ja que hem combinat diversos aspectes com són: fotografies de les documentacions que fan per diversos centres, entrevistes amb diferents professionals, imatges de la nostra ciutat, conclusions personals, teoria relacionada amb el tema... amb la finalitat que la visualització del mateix fos entretinguda, a part de profitosa per al nostre bagatge personal i ens aportés nous coneixements així com també poder aprofundir-los i/o ampliar-los.  Darrera tot el muntatge, les visites a les escoles, la informació rebuda i la que hem cercat, m’ha conduit a pensar quin tipus de documentació m’agradaria dur a la pràctica, així com pensar en quin paper vull que tingui dins la meva aula i el grau d’implicació que tindrien els infants en aquesta documentació, ja que no oblido que, a dia d’avui, el fet de documentar té un paper fonamental i gràcies a ella, queda una història marcada, s’observen els progressos de tots els membres de la comunitat educativa, en definitiva, aprenem i posem paraules a allò que succeeix i vivim.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb el meu propi procés d’aprenentatge perquè contínuament, m’he fet preguntes sobre què he aprés i per a què em servirà. També, hi estan vinculades les de contrastar el que diuen els documents com el PEC amb les pràctiques que es duen a terme, això es veu reflectit en algunes de les conclusions esmentades i sobretot en el moment de l’entrevista amb la directora que ens ho va corroborar duent el document a la cita; a més de reflexionar sobre la relació de les famílies i els nens amb la documentació, ja que també vam poder parlar amb elles. Aquestos, primerament els infants, ens van afirmar que estan contents de veure les seves feines penjades i que, de vegades, juntament amb la mestra decideixen què penjar i a on; i amb les famílies que vam poder parlar, ens digueren que estaven contentes de poder veure que fan els seus nens durant el dia, ja que a vegades, no tenien l’oportunitat de parlar directament amb la tutora del seu fill i gràcies a les documentacions diàries, i a les explicacions del seu infant, entenien una mica millor, que passava a l’escola.