Reflexió "Tiana y el sapo"

Els primers dies de classe no sabíem quina podria ser la temàtica del nostre futur treball. Aquest fet ens va conduir a pensar, per separat, sobre les pròpies curiositats que teníem al voltant del món cinematogràfic, així com també, d’anuncis televisius. Durant uns dies vam estar mirant diversos anuncis que havien portat, en si mateixos, polèmica en altres països, però cap d’ells ens atreia suficient. Un dia, una de les meves companyes va parlar sobre la pel•lícula de Tiana; personalment jo n’havia sentit parlar i coneixia a nens que l’havien vist i n’estaven molt contents, però no havia arribat a veure-la. Vaig estar cercant informació sobre la pel•lícula per saber amb més profunditat què tractava i si realment, tenia contingut interessant per a analitzar. Un dia quedarem tots els meus companys i jo per a mirar-la, poder pensar ja en el treball, i tenir clar que la nostra feina aniria sobre la pel•lícula. En un primer moment, pensava que seria un treball més senzill. A mida que anàvem avançant, ens sortien més coses que analitzar i de les quals volíem parlar. Per aquest motiu, quan vam arribar a fer l’anàlisi del mitjà, vam separar-nos una mica la feina amb la finalitat que cadascun de nosaltres pogués centrar la seva mirada en certs aspectes i no en general. Per exemple, un amb les característiques dels personatges i els valors, altres amb els estereotips, missatges implícits i explícits, etc. 

Una vegada la feina està feta he de dir que estic molt contenta d’haver-la fet. M’ha enriquit com a persona, no només com a mestre sinó com a ser, en general, una persona més crítica amb lo que té al seu davant, a tenir curiositat del per què un aspecte i no un altre de la pel•lícula, veure les repercussions que pot tenir sobre els infants. En definitiva, una experiència on m’adono que fer una pel•lícula és una enorme feina, que darrera d’ella hi ha un gran equip per tal que el resultat final sigui increïble. Penso que, malgrat els directors reflecteixin unes idees i tinguin unes finalitats, els nens no ho percebem del tot i que amb una vegada que visualitzin la pel•lícula no és suficient. El que és més evident són les grans diferències que hi ha entre les dues amigues, Tiana i Charlotte; els gustos del príncep Naveen i el paper de la cuca de llum i el caiman. 

Com a futura docent, m’ha aportat que és important que si algun dia, a la meva aula, vull que els meus alumnes vegin una pel•lícula ho faci per algun motiu i no només per a tenir-los tranquils o perquè no poden sortir al patí, sinó que ho faci amb una intencionalitat i que realitzi una feina prèvia i posterior. D’aquesta manera el resultat del aprenentatge serà molt més enriquidor i satisfactori, els nens aprendran i descobriran que les pel•lícules tenen uns missatges, uns valors, i que no només serveixen per passar una bona estona. Serà bo que en parlem tots junts, que reflexionem. Aquest procés és semblant al que hem realitzat nosaltres per tal de poder elaborar un treball més exhaustiu. Molt sovint, he escoltat que tots els moments dins l’escola són educatius, però per a que ho siguin, els hem de convertir, transformar, preparar, ser un guia, etc i no quedar-nos asseguts. 

Al llarg de la pel•lícula, les cançons tenen un paper imprescindible ja que són transmissores de valors (esforç, tolerància, etc). Gràcies a elles, i analitzant el contingut, es dóna a conèixer una mica més sobre la cultura de Nova Orleans, que també, al llarg de la pel•lícula es veuen reflectits grans trets de la zona. Des d’aquest punt de vista, els nens arrel d’aquí es podrien interessar per conèixer on està Nova Orleans i situar-ho en un mapa i, a poc a poc, anar-ho lligant amb les seves tradicions que es veuen reflectides com és el jazz, els bunyols, la diversitat de classes socials, etc.

Fins aquí les meves reflexions i amb moltes fites per davant...