Descripció real d'una observació passada

Descripció d'una observació real

A continuació, vos mostro una narració descriptiva de les interaccions que fa un infant amb una sèrie de materials naturals de la platja junt amb elements per fer transvasaments, que els hi vam proposar. En aquesta activitat hi havia 5 infants més però en el meu cas, em vaig centrar en un sol nen, en Pau.  Per concretar una mica més, és en l’escola “Venda d’Arabí” en una aula de P3.

Aquesta observació, d’uns 15-20 minuts, és la segona que faig. Cada vegada són els mateixos infants que participen, per tant, podem observar quins són els aprenentatges que van adquirint i els seus progressos. A més, després de cada sessió, els companys i jo ens reuníem i comentaven com havia anat. Per tal de poder millorar i proposar els materials d’altres maneres.

En Pau ha sortit molt content a la terrassa; el primer que ha fet ha set agafar un embut petit, ha començat a manipular la sorra, ha agafat les culleres de fusta, intenta que la sorra passi per un tub fi, encara que no ho aconsegueix. A continuació ha agafat un got de plàstic, ha descobert que té forats. S’ha girat i ha trobat les vieires, n’agafa una, la deixa, agafa un embut i el planta dins la safata de la sorra, li tira sorra. Seguidament ve na Maria, però ell es posa dret, abandona el que està fent, dóna voltes per l’espai fins que agafa un colador; torna a la safata, introdueix sorra dins l’embut, que ja tenia, i veu com la sorra cau pel forat. Fica petxines dins l’embut, les tapa amb la sorra, torna a posar petxines, les tapa. Quan l’ha tingut ple, s’aixeca i va a buscar un parell de tubs, no comença cap tipus d’activitat, sinó que els deixa al seu costat. També molt a prop, hi té còdols, els agafa i els col·loca dins la safata. Agafa sorra amb el colador i ho posa tot dins l’embut. Quan el té ple, el buida. Posa les petxines més petites dins un colador, comprova si passen dins el tub. S’aixeca per agafar dos ampolles petites, torna al seu lloc per omplir-les, comença a fer transvasaments entre la botella i el colador, ho torna a fer dues vegades més. Tira sorra per damunt d’un còdol, està utilitzant les vieires de tobogan ja que està llançant sorra per elles fins que arriben a la safata. Amb un colador que té a les mans, mou la sorra per dins la safata. Agafa la cullera de nou, intenta posar la sorra de la cullera dins la botella, s’espolsa la mà. Després buida una botella, la sorra la posa damunt una vieira i l’enterra. Treu els còdols que havia enterrat, es despista durant uns segons perquè ha sentit la remor d’un camió. Torna al seu procés d’aprenentatge molt convençut; li diu a na Maria que li torni la cullera, agafa també, un envàs de iogurt i l’ompli de sorra. Al seu costat ha trobat diversos elements: el cullerot i el colador, els utilitza alternativament, va donant cops al colador per a que càpiga més sorra dins; es dóna compte que l’envàs del iogurt té forats per baix i que si l’aixeca la sorra surt. Seguidament, agafa un got, mira pel seu voltant fins que decideix omplir la botella petita, primer amb la cullera i després amb la mà; quan se li cau l’arena per damunt la mà diu “Quina pudor!”. S’espolsa i es posa a jugar amb els còdols, els xoca un i l’altre. Ha sentit una companya que li diu a l’altre “no se come”, en Pau ho repeteix. Posa vieires petites dins una botella, primerament les agafa d’una en una però, a poc a poc, n’agafa un grapat dins la mà. Es posa la botella a l’ull i mira dins, li dóna cops mirant com les petxines es mouen. Segueix amb la botella i pendent de Laia, una de les seves companyes, que busca les culleres. Tornant a la botella, li dóna la volta per fer un transvasament de la botella al colador, però les vieires no surten; passa el dit dins les botelles i les treu a poc a poc, intenta de nou que caiguin sacsejant-la. Quan les té totes fora, les tapa amb la sorra. Posa un grupet de còdols dins la safata, per deixar lloc mou la sorra així com altres pedres. Agafa un embut i es queda mirant com surt la sorra, després agafa un got de plàstic i comença a fer el transvasament de l’embut al got. Quan aquest darrer està ple, el situa dalt les pedres, a una petita distància, i observa com la sorra cau damunt els còdols deixant-los tapats.

Cinc minuts abans de donar per finalitzada la sessió, s’avisa als infants. Amb la finalitat que siguin conscients que en breu hauran de tornar a la seva aula.

En aquesta entrada he utilitzat les següents etiquetes perquè penso que són les que més s'identifiquen amb el meu procés d'aprenentatge quan jo estava observant, és a dir, jo observava amb una finalitat, descrivint la interacció que feia l'infant amb el material exposat. I en tot moment, intentava trobar la relació entre la teoria rebuda a classe i el que veia amb els meus propis ulls.