Creences de la mestra en l'observació

 Identifica quines són les creences de la mestra en l’observació

L’observació que vaig explicar al meu bloc està feta per jo mateixa, per aquest motiu parlaré de les meves creences que van estar presents, no només en el dia de l’observació sinó també el per què d’un material i no l’altre i el tipus d’agrupament.

Per començar, la base de l’activitat estava en el material natural que havíem recopilat de la platja. Hem de fer conscients als nens que no només podem divertir-nos i aprendre amb les joguines de les botigues sinó que en el nostre entorn, i sense gastar diners, podem trobar material molt interessant, divertit i a l’abast de tots.  Com era ja la segona sessió d’observació, junt amb aquest material hi vam afegir elements per fer transvasaments. El fet d’anar introduint material era degut a que l’aprenentatge dels nens havia d’anar evolucionant.

Un altre creença que vull destacar és treballar amb un nombre reduït d’infants. Malgrat que no sempre sigui possible, cal fer-ho. D’aquesta manera els infants poden rebre una atenció més individualitzada i poden aprofundir en la relació amb els seus companys. A més, pel observador és molt més senzill, en el sentit que, es pot adonar amb més facilitat de possibles dificultats dels nens, intervenir amb tranquil·litat, etc. Si treballem en petit grup, el material que hem de posar al seu abast no és tant com si ho féssim per a tota la classe.

Una creença que compartia amb els meus companys era la de reunir-nos, després de cada sessió, per parlar de com s’havia desenvolupat l’activitat, quins aspectes havien funcionat i quins no. Amb la finalitat de poder millorar i proposar els materials de diferent manera. Personalment, és imprescindible reflexionar abans i després de fer, i no deixar les coses en l’aire com si no haguessin passat.

També, una creença que va estar present al llarg de tota l’observació és l’actitud d’espera i transmetre seguretat i confiança. Jo estava asseguda a una cadira, apuntant i observant sense perdre detall d’allò que feia l’infant observat. Malgrat que no intervenia en el joc dels infants, si que estava disponible cap a ells, podien accedir a mi en qualsevol moment, si ells ho necessitaven. Una mirada, un somriure o un gest eren estratègies que vaig decidir adoptar per tal que els nens es sentissin acollits, segurs de les accions que feien, en definitiva, reconeguts pels adults presents.

I ja per acabar, com el temps és un concepte tant abstracte pels infants vam decidir utilitzar l’estratègia de cinc minuts abans de finalitzar la sessió, avisar als nens. D’aquesta manera, ells s’anirien fent a la idea que el joc estaria a punt d’acabar i que tornarien a la seva aula en breu. 

Les etiquetes d’aquesta publicació estan relacionades amb la identificació de les pròpies creences i concepcions, per tant, estic reflexionant sobre el meu procés d’aprenentatge; i també, amb la competència d’identificar els marcs teòrics que qüestionen les nostres pràctiques, ja que les decisions que preníem estan lligades amb una concepció.