DAFO. Estratègies plantejades

Estratègies plantejades posteriors a un anàlisi DAFO 

Les estratègies que em plantejaria per a poder transformar les debilitats en fortaleses seria la de fer veure al meu equip de feina la importància de fer un treball cooperatiu entre tots, ja que tots compartim el mateix lloc de feina durant moltes hores diàries, així com també objectius educatius i gustos laborals. No tots tenim perquè pensar de la mateixa manera, però si tenir clar que la diversitat d’opinions, idees, metodologies, ens enriqueixen. És imprescindible que entre els companys ens ajudem en cas de tenir dubtes, i no voler anar d’amagat. En el sentit de, un educador pensa una activitat molt atractiva, però per a que els demés no la copiïn no la explica als seus companys.

Per a tractar la rigidesa dels horaris, malgrat que sovint ja vingui imposat del centre, observaria i escoltaria les actituds dels infants. Ells són els màxims protagonistes de la jornada escolar. Un exemple d’això seria, en l’horari posa que després del pati, hi ha que fer l’activitat però ens adonem que, quan arribem de l’esplai els infants estan molt alterats i de vegades, una mica cansats. Si volem que l’activitat plantejada surti bé i que els nens gaudeixin fent-la serà convenient cercar un altre moment. Per exemple, abans d’anar al patí i després d’haver esmorzat. I després del patí podríem dedicar el temps a treballar hàbits d’higiene o descans. 

Una fortalesa que em va agradar molt del centre és la implicació que tenen les famílies dins el centre, a més de la conscienciació que tenen d’allò que estan treballant dins l’aula. Una estratègia que adoptaria també, seria la de demanar la seva ajuda per a poder crear espais d’aprenentatges, activitats, etc. Per exemple, si vull fer la panera dels tresors a l’aula de nadons, enviaria una circular a les famílies o a principi de curs, explicaria què treballaríem durant els propers mesos, què és i en què consisteix dit joc. Així com també, la importància de les rutines a edats tant primerenques. A més, a dia d’avui, les retallades estan afectant al nombre d’infants per aula, al mateix temps que la ràtio d’educadors disminueix, per aquest motiu una idea positiva seria la de demanar ajuda a les famílies en assistir algun dia, sempre que fos possible i sense obligar a ningú,  a l’escoleta per participar en el desenvolupament de les activitats. D’aquesta manera, no només ajudaria a l’educador del seu fill sinó que col·laboraria i viuria de primera mà, un dia dins l’aula.

Un altre estratègia que m’agradaria posar en pràctica seria la  d’organitzar l’aula amb els meus alumnes. Sóc conscient que això amb els infants del centre infantil no és pot fer perquè són massa petits, però ja quan van a l’escola, es podria provar. No sé si tindria èxit però per intentar-ho que no sigui. Penso que si tenim clar que un centre ha d’estar adaptat a les necessitats dels nens, per què no ho podem fer ells amb la nostra ajuda? Pot ser un bon treball si anem fent preguntes als infants de per què volen posar les coses a una banda i no a l’altre. Al mateix temps s’estaria treballant el treball en equip, l’escolta als companys, arribar a un acord, etc. Una sèrie d’habilitats i competències que aniran aprenent al llarg de la seva vida.  

Les amenaces i oportunitats que ens planteja el context del centre on jo vaig fer pràctiques, les hem d’analitzar amb profunditat i veure que dels aspectes negatius, en podem treure qualque cosa positiva. L’amenaça que he comentat fent l’anàlisi DAFO era la que, molt a prop del centre infantil es troba la Llar d’infants, és a dir, els nens que estan a càrrec de Serveis Socials. Personalment, ho veig com una amenaça perquè tots són enviats al mateix lloc i no els distribueixen per diferents centres. D’aquesta manera, els infants, solen estar en contacte amb els iguals que ja coneixen de la Llar. Malgrat que ho anomeni com amenaça, vull deixar clar que no menyspreu a cap infant ja que tinc claríssim que TOTS tenen DRETS a ser estimats, escoltats i valorats. Al mateix temps que, la varietat és riquesa i que de totes les situacions aprenem. Una estratègia que cal tenir present és no etiquetar als nens per la seva situació, per un passat, per un físic, etc. La favorable situació del centre és molt positiva, en el sentit que estem enmig de la ciutat i tenim diversos estais públics molt a prop. Com educadora, ho aprofitaria en el sentit de fer sortides pels carrers, anar caminant a fer visites al mercat, a la platja, al centre de salut per veure una ambulància, a l’escola on anirem dins uns mesos, etc. En altres paraules, durant el curs hem estat treballant amb els infants com fer un tren per anar de la classe al menjador,  i ara per a poder aplicar-ho fora de l’escola, fem una sortida a un parc que està molt a prop, on aprofitarem per esmorzar a l’aire lliure.

En aquesta publicació, les competències que he volgut etiquetar estan relacionades sobre l’anàlisi, preguntes i reflexions sobre el funcionament del centre on vaig fer pràctiques. Les dues etiquetes que he triat estan, estretament, lligades amb el que jo he parlat al llarg de l’entrada.